Visc en un espiral etern
de caiguda lliure
i esclava de no sortir-ne
mancada de fe palesa.
No trobo parets,
només garrots dibuixats
amb el roig de la por
i el blau de la tristesa.
Dona'm ales buides
per saltar sense xarxa,
ofereix-me la set
mancada a la infantesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada