Sovint l'engany del temps
s'apodera de mi
mentre la sorra cau sobre
el parany del cranc.
Sovint el futur és passat
i no m'importa esdevenir
pols sense record
en caure per l'esvoranc.
Sovint roda tot tan de pressa
que no miro endavant
per no veure'm enrere
perdut al mig del fang.
Sovint s'acaben els moments
per viure sobre l'era,
gaudint de la fugitiva esperança
que m'ofereix la sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada