Ombres que acarineu sempre les distàncies més llargues. Ombres que planegen sobre les nostres ànimes. Heu vingut a buscar-me per endur-vos aquella pell erecte, que respira profundament quan els cossos entren en contacte.
No podreu omplir l'aire de negada inexistència, perquè vaig omplir-me de terra aspra les meves carns. Porto les ungles brutes de cavar sota terra, buscant records i besos enterrats. Vesteixo genolls pelats d'arrossegar-me sense vergonya.
Vigileu, no goseu maleir-me altre cop, el vent se us endurà. Vaig instruir-me en els més grans, els Déus i els humans. Clàssics i profans. Soc carn de lletra dura, banyada en ginebra i amb la fletxa clavada per decisió pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada