dilluns, 23 d’agost del 2021

Relat de l'huracà

No era novembre, però plovia. Queien quatre gotes sobre unes notes de piano. Res no es mullava sobre el terra sec que quedava. Un huracà havia creuat la ciutat. La gent ja no demanava ajuda, tothom s’havia cansat. Massa mirades perdudes, poques mans germanes. El tren ja havia marxat.


Un cartell a l’entrada del carrer anunciava les festes populars. Abans, hi havia nois cantant. Ara el silenci tocava la bateria a l’espera que portessin aquell pastís de formatge que s’havien menjat.
 

Quan les hores passaven per sobre dels cadàvers, ell es despertava dins del taüt que s’havia fabricat. Fusta de pi, de pi cremat en un incendi a dalt de tot de la muntanya, la muntanya màgica que va escriure aquell alemany abans, abans que les pistoles escrivissin que res era per sempre, tampoc la pluja de novembre.