La mort
va de blanc
Per estudiar un poema, somriu; per llegir-lo,
viu.
Viu abans que la mort vingui a buscar-te,
viu abans que de la foscor se'n faci un arbre.
Dels fils rossos en farem cabdills,
desfilarem els pijames de diumenge,
els que s'arrosseguen entre llibres
i apunts de tinta borrosa.
D'Alícia a March,
de Ferrater a desembre sense neu,
Dylan grinyola la seva harmònica
i les caravanes tornen cansades
i grogues.
No cal estufa, ni grisa ni negra,
no cal llar ni tremolor,
només una paraula,
un vers agosarat,
curt i afilat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada