"Aquesta és pel Roberto, perquè continuï així de
foll".
Han vist aquell vell Ford, de color negre i amb els seients
gastats, tirat al mig de la muntanya. No se sap qui el conduïa ni si algú ha
pres mal, però els aldeans ho han
comentat tot des de què l'han trobat. Les grues han tardat més de dues hores en
treure'l d'allà baix. La pluja ha dificultat tota maniobra i al final, gairebé
de miracle, aquella màquina de somnis destrossats ha pujat a l'asfalt.
Comenten des del poble que, mentre la policia parlava amb
els operaris, un home vell i de cames cansades, hi ha entrat i ha fugit
corrents. No l'han pogut agafar. Les corbes d'aquella muntanya són tant perilloses
que han decidit deixar-lo marxar.
"Agent, si no fem res, l'home es matarà". "Deixi'l
viure en pau, ni que sigui agafant-se fort al volant durant uns instants".
Les rodes han grinyolat a l'ensems que els gossos han bordat
al seu pas. Llamp rere llamp il·luminant un cel trencat de por i d'injustícia
per qui no ha pogut mai seure al davant. Sense frens que
prémer ni pors a vèncer, el diluvi ha acompanyat la melodia que sortia d'un casset
atrotinat.
S'han banyat els rius de la vall, s'han omplert els canals
dels prats; la sang ha arribat tant lluny que cap dels presents l'ha sabut
identificar.
"Ja és tard, agent; ara caldrà parlar amb els seus
fills". "Potser ells li van regalar aquest final".
A dalt de la muntanya, la casa espera el missatger. Ningú
obre la porta ni agafa el telèfon. La terra promesa s'ha quedat a mig camí i la
tardor s'ha endut les vanitats que els guiaven per la nit. Sonaran més de mil
veus que clamin pels desapareguts, cridaran més de mil cançons que retornin els
difunts. Però allà on els revolts van fer-se forts, allà on l'asfalt tornava
viu els morts, aquell ritme seguirà eternament acompanyant els somnis d'un vell
somort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada