Aquesta es la història insignificant d'una dona insignificant. Ella tenia un fill insignificant i, cada dia, anava -ella- al bar insignificant de la cantonada del seu carrer insignificant. Allí parlava amb una cambrera insignificant i li explicava, cada dia, una historia inventada de la seva vida, com si fos molt significant.
En aquest sentit, la història es dignifica, perquè la dona es creu significant. I no és que signifiqui res per a mi, que escric paraules que poc signifiquen, més enllà dels signes que són, ni tampoc per vosaltres, que llegiu relats poc significatius i amb un rerefons gens significatiu. Sinó que la significació de la història prové de la invenció que la dona fa, dia rere dia, sobre la seva pròpia vida. I la cambrera, molt pacient ella, se l'escolta amb molta atenció. Atenta, curosa, li posa un cafè i seu al seu costat. Les dues s'agafen de les mans i ella, la cambrera, prova de creure's una història que sap que és irreal. Però com ella -la senyora- ho explica amb tanta afició, amb tant sentiment, ningú -que no fos mala persona- no gosaria mai negar-li allò que ella afirma amb tanta devoció.
3 comentaris:
quanta significació, no??? jajajajaja. Crec que ka ho hem comentat alguna vegada`, però hi ha tanta gent que viu una vida paral·lela, irreal... tot per viure tot allò que no tenen. M'agrada la correlació de paraules que has emprat!! ;)
És molt significant aquest relat insignificant, d'una dona insignificant que nesesita explicar una història per sentir-se significant, a una cambrera possiblement insignificant, que malgrat que sap que és mentida, també es sent significant, al acompanyar la senyora insignificant.
Totalment insignificant.
Publica un comentari a l'entrada