dimarts, 13 de setembre del 2011

De diferent

Estimat Manel, 
aquesta tarda he estat passejant pel centre de la ciutat. He anat amb les meves nebodes, hauries de veure quin goig fan, una ja en té vint-i-un i l'altre acaba de fer-se major d'edat. Si les veiessis, veuries la imatge de la nostra estimada Marta; que al cel sigui. Altes, primes, amb una boqueta de pinyonet, els ulls allargats, les orelles amagades rere la cabellera, les mans grans i un posat ben encisador.
Hem anat a fer una xocolata, els hi he promès que les duria allà on anàvem sempre nosaltres, però la veritat, no esperava trobar-me res del que vèiem en els nostres temps. Així que mentre baixàvem amb tren els hi he explicat les nostres batalles; els hi ha encantat saber que ens reuníem a les places i que tu, sempre, acudies amb un radiocasset, el feies sonar pel carrer quan ens movíem. També s'han mostrat interessades, vés com són aquestes noies de poble, amb els venedors ambulants i les meuques. Ai, quins records Manel! Quan érem joves -els hi he dit-, la vida era al carrer! Drapaires, rodamóns, navegants sense rumb, mariners perduts, estrangers robats, pidolaires... quins temps...
En arribar al centre, però, he vist que tot segueix igual...

4 comentaris:

Coses de Llàbiro ha dit...

Si, tot continua igual, vestit amb una altra roba però igual.

Gemma ha dit...

La vida , en realitat, no canvia gens. Canvien les modes i els els invents, però les persones fem sempre les mateixes coses, tenim els mateixos problems, els mateixos vicis.....Tot és igual.

Yves ha dit...

@Llàbiro: gira el món i torna el born?

@Gemma: sota terra tots som iguals, no?

Judith ha dit...

La roda va girant, i a vegades sembla que no passi el temps... a mi em passa molt sovint, però per sort, la gent evoluciona.