dijous, 26 de maig del 2011

De calor

L'asfalt treu fum quan passen els cotxes. A l'aire es crea un vapor que distorsiona la visió. La calor assola aquests dies la nostra bella ciutat. Les temperatures pugen i ell ja no pot més. Ha decidit vendre la seva ànima a Satanàs i passejar-se amb la camisa mig descordada, uns pantalons blancs, unes ulleres de sol i el cabell mullat sota la fresca aigua d'una font.
La seva mare ja fa dies que no rep les seves trucades -i està preocupada-, la seva dona no sap on deu caure -i no té cap tipus d'inquietud-, el seu cap no el veu per la feina -i comença a estar mosca-. Fins ara era un home responsable, un cap de família que havia lluitat tota la vida pels valors de la bondat. Però aquest ardor general ha pogut amb ell. S'ha tornat un vampir nocturn, que de dia passeja la seva cara pels barris alts buscant noies de bon veure, i que de nit exprimeix tots els recursos  que la guia del bon seductor exposa. No se li resisteix cap dona, és un vacil·lador inconscient, no té por a les morenes ni a les rosses. Li agraden les altes i les baixes, tant li fa.
Si el veus arribar a una terrassa ja et pots preparar, ha vingut a seduir-te, ha vingut per endur-se el teu cos; no li importa ni el teu cor ni les teves ganes de xerrar. Una mirada i cauràs. És senzill, nena, deixa't de romanços i permet que ell sigui feliç. El teu cos està calent, vas mig nua pel carrer, ets dona de barris alts i ell és un llop en zel. Escolta com udola quan passes, escolta el seu frec a frec quan t'acostes a ell. Si li ensenyes les cames no és per jugar cap partit, nena; és perquè vols perdre la batalla. Deixa que t'ensaboni, deixa que et pentini. Et traurà de la platja o del bar, tant se li en dóna; se t'endurà ben lluny, perquè vegis les estrelles i tornis a la ciutat del sol, amb un somriure llunàtic.  

5 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Està molt bé el relat. Pobres llops, sempre rebent. Og.
Moltes interpretacions, com sempre.
La calor ens pot tornar bojos.

Judith ha dit...

un relat molt adient per aquesta època de l'any! la calor apreta, i tothom anem amb el mínim de roba possible... saps que després de l'estiu és quants mes casos de divorcis hi han????

Gemma ha dit...

M'agrat el relat, però no sé que dir. Potser és que avui és tard i el cervell, amb aquesta calor, ja no en funciona.

Yves ha dit...

@Anna: Més del que estem? hhehe

@Judith: Sí, però els divorcis, segons diuen els estudis, vénen provocats per les vacances, massa temps junts...

Gemma:Quins estralls, la calor...

Coses de Llàbiro ha dit...

No sé perquè però al llegir el primer paràgraf m'he pensat que parlaves d'una dona!