divendres, 26 de novembre del 2010

Relat de motoristes

Porta la seva moto a velocitat moderada. Mira a dreta i a esquerra. No li importa el trànsit dels carrers. Busca clients per oferir-los el millor afilat -segons diu- de la ciutat. Troba un bar i no dubta en baixar a parlar amb l'amo. Li comenta que un ganivet mal tallat pot causar moltes desgràcies; a part de feina inútil. Li aconsegueix treure dos euros per afilar quatre dels ganivets més grans que té. Puja a la moto i avança un parell de metres. Un home, assegut a la terrassa del següent bar, li crida l'atenció. Frena i provoca un petit aldarull, els cotxes de darrere no entenen el seu modus operandi. Puja la moto a la vorera i parla amb el senyor misteriós. Comenten els preus i aconsegueix treure-li un euro per afilar un ganivet de grans dimensions que duu a una motxilla. Tot content, torna a pujar al seu bicicle i marxa, gastant poca benzina i mirant a tot arreu, busca a qui oferir la seva alegria i eficiència.
Quan ha acabat el carrer gira cua i torna a baixar, ara en direcció contrària. Continua fent clients i, en passar per la terrassa on havia atès a l'home de la motxilla, observa com una multitud rodeja una taula. Alguns criden, altres parlen per telèfon. N'hi ha un que gesticula molt i no aconsegueix pronunciar ni un sol mot. Puja a la vorera, endut per la curiositat. Baixa de la moto i s'acosta a la melé de gent que va en augment. Tothom s'empeny per veure què hi ha al mig del cercle. Gràcies a ser de constitució petita aconsegueix endinsar-se i, en aixecar el cap, veu l'home de la motxilla amb el cap degollat. 

3 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Carai, això podria ser un relat negre. Críptic... o no? De què parlem, d'un esmolet o d'un atracador? Carai, com que mai res no és el que sembla, ja ha arribat un punt que m'embranco en suposicions d'allò més estrambòtiques.
Algun dia ens en faràs cinc cèntims?

Judith ha dit...

El relat d'avui ho podríem haver trobat perfectament a l'apartat de successos de qualsevol diari, cada dia hi han més bojos!

Coses de Llàbiro ha dit...

Ups! Primer he pensat que feies un homenatge a una feina en extinció després, estic d'acord amb la Judith, semblava la secció de succesos!