Cavalquen sense cavalls. Fan soroll, però en silenci. Les espelmes que duen els omplen les mans de cera; però no es taquen, porten guants. Són cavallers de la llibertat i volen prohibir a certs genets muntar les seves selles. Van tapats, no s'amaguen, o sí, ningú d'ells s'ho pregunta. Simplement es posen en fila, un darrere l'altre; el primer -també amb el cap tapat- sosté un estendard de color lila; del segon a l'últim només porten, a les mans, una llum d'esperança, o això diuen.
Els sons que surten de les seves tapades boques fan por, com a mínim així ho entenen els ocells nocturns que, al seu pas, marxen volant cap a altres contrades. Es queden sols en una esplanada; només espiats per atrevits mussols que, des de les seves privilegiades localitats, observen com succeïxen els actes de la mort; o de la vida, segons creuen.
Al mig de l'esplanada hi ha una dona, la foscor gairebé no la fa visible, només es perceben amb claredat el blanc dels seus grans ulls i el rosat dels seus carnosos llavis. Està nua i lligada de mans. Arriba un segon batalló, aquest porta uns tambors que no toquen, com a mínim fins que rodegen, tots, la carn que ha de ser sacrificada. Aleshores sí, els sons dels caps tapats augmenten de volum, i les baquetes colpegen amb força els tambors. Al fer-ho tots a l'uníson, aconsegueixen que la dona emmudeixi i deixi de cridar; ara només plora; plora en silenci i amb por.
El portador de l'estendard el clava al terra; es treu un ganivet de dins de la sotana i s'acosta a la víctima. Li acaricia els cabells, en talla un ramat, els reparteix per sobre del cos de la dona i, quan tots callen i els tambors toquen un llarg silenci de 4 temps, li talla el coll. La dona ja no plora, però té els ulls oberts i plens de llàgrimes. Uns ulls més blancs que la lluna; tan blancs que podrien ser aris.
6 comentaris:
Ostres, estremidor, Yves.
Pregunta sense certeses prèvies: tal vegada també podries haver intitulat el text "D'integrismes"?
@Anna: Sí, sí, podria haver sigut el títol; però hagués sigut massa directe... he preferit un títol més literari, més metafòric...
per desgràcia hi ha gent que pel sol fet de tenir un veí amb la pell d'un altre color ja els menyspreua. Que trist.
@Judith: Tan trist com absurd. Molt agent que discrimina per color de pell no sap que pot tenir un % molt alt del genoma igual que l'altre... Però clar, discriminar per tenir les mans llargues no és tan eficient com fer-ho pel color de la pell.
Sempre he defensat una teoria: el racisme va molt lligat a l'analfabetisme.
La narració fa que tinguis ganes de saber què passarà, tot i que malauradament el final és molt cruel.
@Llàbiro: Gràcies. Però, per qui és cruel el final? només per la dona? o també pels sacrificadors? Crec que el final fins i tot és tendre... perquè agermana víctima i botxí.
Publica un comentari a l'entrada