Cau la tarda sobre el mes de maig. Obre les persianes esperant un bri de llum; però quan ell es lleva el sol es pon. La lluna està massa trista per saber a qui estimar. La Psique està massa beguda per saber a qui odiar.
Cau la nit sobre el mes d'abril. Les persianes ja no es baixen ni es pugen; tan sols contemplen la dantesca mirada de qui ja no té a qui mirar. La Psique és una pluja d'alcohol acariciant la brisa matinal. Els gels no són part del temps i el mullat no cau del cel; a mesura que ella no es mou ningú la veu. Les nits passen com els dies, en hores pesades i lentes fins que tot desapareix.
Abans no queia res, i el sol pujava amb força; però la sang que va brotar de l'arbre espigat no tenia res a veure amb les branques dels arbustos germinats. Tot va convertir-se en un estrany. Els seus amics, la seva família, ella mateixa. Només la llum marxant pel costat superior dret de la finestra li donava l'esperança d'haver viscut algun dia, d'haver-ho vist tal vegada.
Abans s'alçava de matinada, mirava ses germanes i marxava a passejar. Era una dona honrada; honrada com ara, però era dona, no pas com ara. La claror no li molestava i podia estimar, perquè tenia a qui fer-ho. Aquests dies, ja d'hivern i de fred; no l'acompanya ni la neu que cau al camp. A través dels impenetrables murs de la seva casa es queda resguardada, amagada, ensopida i consumida com qui ja no té sang per ses venes, com qui ha venut la seva ànima a un raptor que no la vol.
8 comentaris:
Ostres, té quelcom a veure amb la Terra, amb el canvi climàtic, amb l'ecologia?
O amb els drets de la dona? Amb la negació de la seva llibertat?
Buf.
M'ha semblat especialment trist, avui.
Potser sóc jo, que no estic fina.
Sí, avui és realment trist; però no té res a veure amb el que has dit, hahaha.
Una pisteta per a una pobra professora sense idees...?
Com bé saps, Psique va ser raptada per Eros quan, en veure-la tan maca, no pogué enviar-li una fletxa enverinada perquè s'enamorés de l'home més lleig. Així, Psique i Eros van estar junts per un rapte...
Aquí, Psique espera sense fortuna que Eros el vingui a raptar, ha caigut en la desesperació i s'ha deixat raptar per un raptor que no la vol.
És el mite al revés, Psique és la prova de l'ànima i de la superació, però aquí no ha pogut amb res i és una heroïna que decep...
Ai, sí. És clar, una antiheroïna.
Ostres, la desmitifació del mite.
Vaja, avui era bastant fàcil i, en canvi, res. Bé, en el meu descàrrec val a dir que he tingut un dia, com saps, més que fatal.
De tota manera, és que jo ho he deslligat des del començament de la mitologia. Coses de la psique.
Sempre he escrit Psiqué amb accent.
En grec va amb accent, però L'Enciclopèdia ho té normalitzat sense... no sé...
Sí, sí, segur que sí. Jo em refereixo a allò que jo he fet sempre. Suposo que, fa segles, ho vaig aprendre així.
Publica un comentari a l'entrada