Relat de ciutat

Nens cridant al pati d'illa d'un edifici antic del centre de la ciutat. Noies cridant al cementiri oblidat i descuidat de dalt de la ciutat. Avis corrent, sense saber a on van, per travessar els carrers xops de la ciutat. Àvies comprant condons d'oferta al sortir de l'església més derruïda de la ciutat. Marits que no troben el que volen, dones que no donen el que busquen.

Les papallones ja fa temps que no mouen les ales quan vénen els camells i els venen els caramels.

Els advocats continuen a comissaria, mentre les putes els esperen al bar. Caldrà demanar una copa més. Haurem de buscar una nova feina. Tot és tan gris que l'editor penja el telèfon i es posa a plorar. La poesia ha mort a la ciutat...

Relat d'habitacions

Tancat a l'habitació de casa seva, en Frenxy posa en marxa el vell tocadiscos que va robar d'un casa de subhastes ja farà un any. Té col·locat un vell LP dels Monkees, que canten, en aquests moments, el clàssic Goin' Down. En Frenxy mou el cap i es desplaça repetidament d'un costat a l'altre, sembla que perdi el control. Si més no això ho pensa la seva veïna de l'edifici de davant, una dona que li dobla l'edat i que, ara mateix, està fumant un porro de maria, que ha comprat a la cantonada del seu carrer.

Mentre en Frenxy no para de moure's, ella parla en veu baixa. No hi ha ningú a casa seva, però ella comenta les excentricitats del seu veí com si, fent-ho, alguna cosa canviés. Hi ha gent que pensa que per criticar una postura, sense que ningú la senti, aquesta deixarà d'ocórrer.

La dona es mostra impassible i inalterable amb tot el que veu. Però tot li afecta. Està realment molesta de veure com el seu jove admirador ha deixat de mirar-la per escoltar una estúpida i repetida  cançó.

Demà serà un altre dia, corre la cortina i s'estira al llit. Tanca el ulls i segueix fumant. La seva habitació sembla Londres a mitjanit. S'acaba el porro i es torna a alçar, està completament irada, no pot creure's que aquell marrec que tot el dia l'espia estigui tan alterat i distret amb qualsevol altra cosa. Corre la cortina altra vegada per veure'l i observa el seu admirador estirat al llit, boca amunt, amb els ulls oberts i els llavis plens de sang. La cançó continua uns segons més fins que, quan ja no hi ha més disc, l'agulla topa amb el paper interior del disc repetidament, tal i com ha topat l'agulla amb el seu braç uns instants abans.

Relat de desvetllar-se

A les sis del matí es desvetlla. El camió de la brossa s'ha aturat al costat de la seva finestra. El soroll de la maquinària de neteja el lleva cada matinada. Obre els ulls i veu la llum taronja intermitent com si estigués dins de la seva habitació. Remuga. Es frega les parpelles. Agafa la llauna de cervesa que té a la tauleta de nit i fa un glop ben llarg. Eructa. Torna a deixar la llauna i es torna a estirar, ara cap a l'altre costat. En poc més de deu segons ja està dormint. 

Passen quatre hores i es desvetlla. El sol l'enlluerna en obrir els ulls. Protesta en veu baixa. Agafa la llauna de la tauleta de nit i s'acaba el cul de cervesa que quedava. S'aixeca. Va completament nu. S'acosta a la finestra del menjador i saluda una parella que el mira i l'assenyala. S'apropa a la nevera i agafa una ampolla de cocacola. L'obre. Com no té gas gairebé no fa soroll. Aboca dos dits de cola a una tassa bruta que resta dins de la pica. S'acosta a l'armari i treu l'ampolla de ginebra. Acaba d'omplir la tassa fins a dalt de tot. S'asseu al sofà. És tot trencat. El sol ha assecat una pell que, anys enrere, deuria ser cara.

Beu d'un glop tot el combinat de la tassa. Es masturba. Es corre dins del got i, després, el deixa  a la pica. Es vesteix amb el que troba a l'armari. Surt a buscar feina.

Relat de reflexions

A la llibreria, el Flix només hi trobava llibres de famosos que s'havien prostituït. Alguns ho havien fet al llit, amb d'altres famosos. Els altres ho havien fet a la televisió, amb d'altres famosos. "La qüestió era pervertir el cos i l'ànima", pensava el Flix. "El fet era convertir-se en carn per gossos per després fer-se passar per paper per literats", reflexionava el Flix. 

I potser ell tenia raó, o potser no. Però sabia que aquell tipus de reflexió el feia créixer i allunyar-se "d'aquell estadi tan superficial en el que els lectors inundaven els seus cervells de porqueria inútil", recapacitava el Flix. Tot és relatiu. L'autor que publica llibres es creu un bon autor, i té dret a creure-s'ho. L'autor desconegut s'auto-denomina fracassat, perquè no ha aconseguit la seva fita. Però, "són aquests pensaments quelcom que tinguin res a veure amb la realitat?" es pregunta el Flix.

"Segurament ho siguin", es contesta ell mateix, "sinó no succeirien amb tanta assiduïtat", finalitza el Flix, abans d'entrar a treballar al supermercat.

Relat de carruatges

Un dia va néixer del no-res. Inspirat per la natura, tocat pel bé de les forces intrínseques; ell era diferent. La gent s'apartava i no volia saber-ne res. Els que l'estimaven mai no li van negar un somriure, mai no van abandonar-lo. Era un nen prodigi que esperava la fi del món sota una manta de vellut. Quan el circ arribava a la ciutat ell s'amagava, no volia que se l'enduguessin. Sabia que si un d'aquells pallassos malvats entrava a la seva habitació, en poc més de mitja hora ja l'hauria raptat i engarjolat a un d'aquells carros plens de brutícia. Si sentia el remor dels cavalls mirava sota el llit i, en el cas de què no hi hagués cap animaló que volgués menjar-se'l, es ficava allà dins i s'ocultava de les forces tenebroses que el venien a buscar.

Quan els carruatges marxaven, tornava a la seva taula i polia la punta del llapis amb el que escrivia les històries fantàstiques que li trastornaven la realitat.