Jo soc un monstre. Un monstre cruel. Déu ho sap i no em pot ajudar. Jo
ho sé i, com ho sé, soc un monstre. Perquè la diferència entre un
monstre i algú que s'equivoca és que el monstre sap que ho és i,
així i tot, continua obrant com el monstre que és.
M'agradaria
dir que no soc un monstre. M'agradaria pensar que hi ha quelcom en mi
que em fa diferent, però em fa igual que a la resta. Algú que té
consciència i no actua amb el mal per dins, però no és així. Ni Déu ni
l'Àngel negre han provat mai d'ajudar-me. Tot el contrari: riuen, viuen
feliços, soc part del seu joc i soc el monstre que ells no han pogut
ser. M'adoren i es desviuen per veure'm embogir.
A vegades penso
que ser un monstre no és tan dolent. És només una forma de viure. Potser
l'altra gent, aquella gent que no es creu un monstre, viuen enganyats i
la seva vida -al revés que la meva- és -per mi- la vida d'un monstre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada