Com cada matí,
m'espera allà asseguda
amb l'esmorzar a la mà
i la mirada absorbida
per un horitzó llunyà
que li van robar
d'una altra vida.
Què esperes, petita donzella?
El teu salvador
o l'encarregat del bar?
Què desitges, petita doneta?
L'escombriaire que et faci fora
o els blavets amb la seva mala folla?
La teva tenacitat i constància
em creen esperances
cada matí, cada dia:
M'apropo cafè en mà
i marxo amb la fe trencada
en una normalitat
que només és normal
en una societat fatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada