A vegades el forat és tan profund que el rock que sospiren els ofecs es converteixen en òpera per gent dormint. No et llevis, continua oriünda. No respiris, segueix volant.
Tot sovint només les gotes de l'elixir em porten la marxa de la guitarra. Quins somnis esberlats, semblen tots esgarriats.
No soc ningú. No firmarà ningú. No demaneu per ningú.
És
com un plat daurat caient de l'àtic. No l'aturis, deixa que es trenqui.
És com el teu cor romput en tants trossos com mentides m'has dit. No el
reparis, deixa que es curi.
Així, sota d'un arbre, fumaré l'última cigarreta en honor a la por de la C. Per cada calada, fes una mamada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada