Recordo la mare cargolant-se
i no hi havia el pare.
Sí que hi era, però a la seva manera,
com ara hi és ella, esfumant-se
un paquet de cigarretes
en unes venes netes
que circulen per l'obscur tub
per haver entrat al club.
No és feliç qui n'és soci,
perquè a dins no s'hi troba oci
ni diversió entre gent
que en mirar-te et llegeix la ment.
Recordo el seu estómac
cridant fort, com si fos el meu,
la ingesta de qualsevol fàrmac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada