dissabte, 11 de juny del 2022

Relat del fàrmac

Recordo la mare cargolant-se
i no hi havia el pare.


Sí que hi era, però a la seva manera,

com ara hi és ella, esfumant-se

un paquet de cigarretes

en unes venes netes

que circulen per l'obscur tub

per haver entrat al club.


No és feliç qui n'és soci,

perquè a dins no s'hi troba oci

ni diversió entre gent

que en mirar-te et llegeix la ment.


Recordo el seu estómac

cridant fort, com si fos el meu,

la ingesta de qualsevol fàrmac.