Només té un braç
Però en te prouPer prémer amb els dits
La cigarreta mullada
I fer veure que fuma.
El record del seu pare
Cridant pel passadís,
Dormint sobre la taula,
Evaporant-se com l'aspirina
Fent l'efecte de pols d'estrella:
Ara hi soc
Ara em veus
Ara ja no,
Espavila't
Que els teus problemes
No són meus.
Dylan no em treguis més
La llengua assassina:
No em queden morts per trinxar.
Quan tot hagi passat
La seva memòria
Serà sorra fina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada