T’odio bastant podria ser el títol d’una bona novel·la. Caldria pensar en personatges que s’estimessin i es fessin mal. Després sortiria l’odi i ves a saber què passaria.
T’odio bastant podria ser l’inici d’un poema. És evident que el tema giraria entorn de l’odi en les relacions humanes. Quines? Totes, no fotem.
T’odio bastant,
però no puc deixar d’odiar-te.
L’imant que gira i gira
em va cridant
i em demana disparar-te
a través del punt de mira.
T’odio bastant,
però abans t’odiava més.
Volia que et morissis
més del que la mort ha permès
abans que em miressis.
T’odio bastant,
però t’estimava molt
i em cou l’ànima.
Em cou quan et recordo
i, depressiu com ets,
m’enfonses en la penombra
dels qui vivim en aquest pou
de soga eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada