Des
de dalt de la muntanya, davant d’un paratge infinit: res. Res i tot. Aire pur i
net. Arbres que cobreixen amb les seves verdes fulles la dolça terra. Ocells
cantant de copa a copa. Un blau amagat que es pot tornar gris encisador en
qualsevol moment. Res perquè res és tot. I quieta davant la immensitat del
moment, sobre una gran roca, només sent: res. Res i més. Alegria d’estar amb
qui estima. De sentir-se sola i acompanyada. De veure’s ella mateixa aprenent
de la seva vida.
Llarg
és el viatge, no pas a la muntanya, sinó a l’interior de la calma.
Lluint la seva
llarga i encisadora cabellera, la Brisa, per molt d'aire que doni als altres, també
necessita respirar. No ploris al país de la llàgrima, riu, somriu, contagia la teva energia, que el món la necessita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada