Estimats alumnes d'Arrels;
com ja sabeu, des de fa uns dies no
treballo a l'escola.
Primer de tot m'agradaria dir-vos que em sap
greu haver marxat sense acomiadar-me, però ha estat un canvi d'un dia per
l'altre. Vaig comunicar la meva dimissió a última hora del dia i, a l'endemà,
ja treballava al nou institut.
El canvi ha estat motivat únicament per qüestions
laborals. Crec en l'educació pública i, per tant, estic segur que és el lloc on
haig d'exercir la meva professió.
Desitjaria que tinguéssiu clar que m'heu
ensenyat moltíssim i que sempre us portaré dins meu. A més, espero que hagueu
après alguna cosa de mi i, si més no, us hagi obert un xic les ganes d'aprendre.
Recordeu
sempre:
1.Penseu! No deixeu que els altres pensin per
vosaltres! Mai!
2.Estimeu! Si estimeu els vostres, tot us
vindrà de cara!
3.Divertiu-vos! La vida és un joc, no deixeu mai
de jugar!
Finalment, us deixo aquí el primer dictat que
vaig fer amb TOTS vosaltres, recordeu... si
només els rics estudien... només els rics sabran!
I com sempre us he dit abans d'acabar la
classe: Gràcies per venir!
No el
coneixia de res (1978)
(Raimon)
No el coneixia de res.
Companys em digueren
que havia fet cinc anys de presó
arran d'una vaga
en mil nou-cents seixanta-tres.
Fou després d'un recital
amb censura i amb permís,
com fèiem els recitals
llavors en aquest país
que sembla tan indecís.
De tantes coses parlàrem,
del que hem viscut i del que viurem,
del mal que ens han vingut fent,
del poc que hem après encara,
del molt que ja hauríem de saber.
Moltes vegades recorde
les paraules que ell va dir,
que només uns quants sentírem
entre els riures dels companys,
paraules que ara vos dic:
"Si només els rics estudien,
només els rics sabran,
ens enganyaran amb qualsevol cosa:
unes mamelles en cromo,
uns culs fotografiats,
quatre paraules solemnes
i un futbol manipulat".
No el coneixia de res.
Companys em digueren
que havia fet cinc anys de presó
arran d'una vaga
en mil nou-cents seixanta-tres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada