Queda't estirat. No
obris els ulls. Al final, quan acabi la nit, aquest matalàs de pedres serà el niu on vas néixer.
Les mans que et van agafar per primera vegada, a trenc d'alba, volen
desitjar-te la fi dels somnis. Però no,
no obris els ulls fins que no ens hagin dit adéu.
I de retorn a la
vesprada, quan ells ja no siguin aquí, els teus estimats continuaran rescatant els teus
anhels. Seran tot el que vas voler ser, mentre imaginem, els altres, que
segueixes el camí tortuós que els Déus han creat allà dalt, lluny dels besos humans i dels crits
civilitzats.
Baixa ara, que ningú sap on ets, fes-ho en silenci i no avisis
els teus amics. La solitud et donarà aquelles ales que sempre vas desitjar. Puja al
carro blanc i allunya't d'aquestes visions plenes de mentides i d’enganys.
Recorda d'on véns i
obre els ulls fins a morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada