dilluns, 24 d’agost del 2015

Relat de visions

Queda't estirat. No obris els ulls. Al final, quan acabi la nit, aquest matalàs de pedres serà el niu on vas néixer. Les mans que et van agafar per primera vegada, a trenc d'alba, volen desitjar-te la fi dels somnis. Però no, no obris els ulls fins que no ens hagin dit adéu.
I de retorn a la vesprada, quan ells ja no siguin aquí, els teus estimats continuaran rescatant els teus anhels. Seran tot el que vas voler ser, mentre imaginem, els altres, que segueixes el camí tortuós que els Déus han creat allà dalt, lluny dels besos humans i dels crits civilitzats.

Baixa ara, que ningú sap on ets, fes-ho en silenci i no avisis els teus amics. La solitud et donarà aquelles ales que sempre vas desitjar. Puja al carro blanc i allunya't d'aquestes visions plenes de mentides i denganys. Recorda d'on véns i obre els ulls fins a morir.