Et recordo sobre aquella gespa mullada, explicant les
estrelles a les veïnes estúpides, elles reien i nosaltres vivíem feliços.
Teníem les nostres ampolles tirades entre capses velles, al costat d'una
taronjada barata i d'un radiocasset antic. Qualsevol excusa era bona per
sentir-nos dos fugitius escapant de l'odiosa realitat. I mentre l'óssa menor
continuava allà dalt, nosaltres saltàvem de jardí a jardí, buscant on
refugiar-nos.
Els soldats de la zona es movien amb cotxes cromats i
vestits llampants, no crèiem res de la seva religió, només profanàvem històries
perdudes i ens perdíem per carrers bruts. El vent bufava per allà on passàvem, ho
fèiem sense pensar en que aquells dies, aquelles hores, algun dia serien
records i llàgrimes exiliades en petites capses luxoses. No vam jurar res, però
la nostra sang era diferent, no teníem solució ni la vam buscar.
I mentre l'óssa menor continuava allà dalt, nosaltres
saltàvem de jardí a jardí, buscant on refugiar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada