Volia escriure un relat marrà mentre es tocava. Però no tenia prou mans per fer les dues coses. Va buscar alguna persona que l'ajudés a fer una de les tasques, però havia de decidir-se entre una escriptora i una marrana. El cert és que quan hi va pensar va adonar-se de la dualitat d'ambdues opcions. Eren dues, eren dobles, eren el mateix.
Va fer fora tots els pensaments impurs que tenia i va treure, del calaix de sota de l'ordinador, una bíblia. Creia que seria incapaç d'excitar-se tenint tan a prop les paraules dels missatgers de Déu. No va ser així. Tenia el cos bullint i necessitava contacte humà. Va recordar les paraules del savi: "No confonguis el lector, o sexe o lletres". I va abandonar l'ordinador.
Estava irritat perquè sabia que perdia una oportunitat única. Calia escriure tot allò que sentia en aquell moment, però també era necessari trobar algú que li apaivagués aquelles flames interiors.
La solució li va arribar en forma de soroll. El soroll que fa un una mà en trucar a la porta. Va saltar del sofà i va pujar-se els pantalons. Va obrir la porta i es va trobar amb una sorpresa inesperada: una antiga amiga que feia molts anys que no veia. No va dubtar en fer-la passar i preguntar-li per la seva vida actual. Estava encuriosit per com li havia anat tot des d'aquell fatídic dia en què es van dir adéu per sempre més.
Els dos asseguts, un al costat de l'altre, tenien moltes coses a dir-se; però no es van dir res. Els homes i els animals, quan necessiten despullar-se, ho acaben fent, és igual amb qui i a on. Els homes i els núvols, quan necessiten descarregar, ho fan; després marxen i no tornen fins al cap d'un temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada