dimarts, 5 de juliol del 2011

D'ales

L'Enric es passa el dia amunt i avall, és transportista. Li donen paquets a un costat de la ciutat i els ha de deixar a la destinació correcte; no és una feina complicada, i dins de la seva vida còmode ell està prou content. Treballa de vuit a sis i dina allà on pot, normalment un entrepà o el que troba que sigui barat. Avui, com cada dia, ha vist com davant seu gairebé atropellen a un home. Ell mateix s'ha endut un ensurt fort, prement amb energia el pedal del fre; tot i que el seu vehicle circulava molts metres abans d'on ha succeït l'acció fortuïta. Després ha seguit conduint i ha vist com un home queia d'un balcó, instintivament ha girat el volant, però el seu moviment ha sigut absurd, ja que el seu cotxe estava molt lluny d'aquella gran patacada; per sort l'home ha caigut sobre un camió de fruita i l'única desgràcia que ha patit ha sigut cobrir-se de suc de raïm. Mentre condueix reflexiona i pensa en els àngels de la guarda d'aquesta gent. Com pot ser que tinguin tanta sort, comenta en veu baixa.
Entrega un dels paquets que té a la furgoneta i recorda que avui és l'aniversari de l'amiga Josefina, la pobra va patir molt quan va ser jove, perdent el primer marit, que justament era amic de la seva actual dona, la Roser; una altra desgraciada que va perdre els seus pares de ben jove. Ara ambdues  són molt afortunades, tenen amors correspostos, una vida tranquil·la, feina assegurada i somriures tot el dia, els hi ha canviat la vida de dalt a baix.
L'Enric es passa el dia amunt i avall, és transportista. Té una furgoneta i, al entrar-hi, té problemes per fer cabre-hi les ales.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

El final m'ha fet somriure. Gr`scies.

Judith ha dit...

El relat d'avui m'ha sorprés, sembla un conte, però si t'haig de ser sincera no m'esperava aquest final! m'ha sorprés molt que fos un àngel...

Yves ha dit...

@Gemma: A tu!!!

@Judith: bé, tu hi veus un àngel...

Coses de Llàbiro ha dit...

Clar, no li passa res perquè ja li va passar. M'ha agradat.