dimecres, 2 de març del 2011

De salvar

Un pacient visita el Doctor Fernàndez. Fa uns dies que té molèsties al cor i vol algun diagnòstic. Pensa que no és res greu, però no desitja jugar-se-la; per tant, amb molt de criteri i en un acte molt sensat, es planta a la consulta del doctor. 
En entrar dues recepcionistes li donen la benvinguda; li prenen nota, li agafen la targeta de la mútua i el fan passar a la sala d'espera. Des d'allà veu com les dues recepcionistes es discuteixen, totes dues estan de molt mal humor, o això sembla, per les cares que fan i perquè no aturen la discussió. El pacient intenta evadir-se llegint una revista del cor, però els crits li distreuen la poca atenció que es necessita per llegir aquest tipus de literatura.
Finalment, les dues recepcionistes entren a la sala d'espera, el criden i l'acompanyen cap a la consulta. S'acomiadaria dels altres pacients que esperarien pacients, si n'hi hagués cap; però no, no hi ha ningú més.
El doctor és un home d'uns cinquanta anys, és gordet i porta barba -quan dic que porta barba no em refereixo a que la porti a algun lloc com la butxaca o agafada de la mà, sinó que no s'ha afaitat durant anys i té els cabells de la cara arreglats-. Se saluden i el pacient comença a explicar què li passa a petició del doctor. Aquest últim tanca els ulls com si pensés mentre escolta, així que el pacient segueix parlant, després calla i, quan ja no està pacient, davant la falta de resposta del doctor, s'aixeca i comprova que és mort.
Surt espantat de la consulta, cercant les dues recepcionistes; no estan a la recepció, però les troba a la sala d'espera. Les dues dempeus, amb un ganivet a la mà cada una. Es pensa que el ganivet el tenen per matar-lo a ell, però el tranquil·litzen i li diuen que no, que simplement es volen matar entre elles.
El pacient impacientat té els nervis a flor de pell, nota com una punxada li acaricia el cor, no és cap ganivet, és la vida que se li envà just on l'ha vingut a salvar.

6 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

hahahaha. podria anar a "A l'ombra del crim". Potser, en lloc de titular-se "De salvar", es podria titular "De pacients" o quelcom similar: "De paciència o d'impaciència". Hihi.
Ai, sí, la vida està ben capgirada.

Gemma ha dit...

Qué fort !! Aixó "demostra" que la mort et troba allà on estiguis encara que busquis com esquivar-la. Ara, és ben cert que podría ser un relat de l'Anna, sols faltaría afegir que les dues recepcionistes són la dona i l'amant del metge al qual han enverinat. Au. hahahahaha

Yves ha dit...

@Anna: Capgirada del tot!!!!

@Gemma: A vegades, com més busquem esquivar-la, més la cridem!

Coses de Llàbiro ha dit...

Busca que li salvin la vida i troba la mort.

Yves ha dit...

@Llàbiro: buscant buscant al final es troben coses...

Judith ha dit...

ostres! amb aquest relat treus les ganes d'anar al doctor!!! tant se val si és el del cor o el dermatóleg, la qüestió és que a partir d'ara ja no serà el mateix anar al metge! jajajajajjaja.