dimecres, 22 de setembre del 2010

De moderns

La plaça de les palmeres està mig buida. Són les sis del matí, la fresqueta agafa per sorpresa als pocs habitants que en ella resideixen. Un d'ells és Hades, ja jubilat no té ni per pagar-se un hostal. Va agafar la jubilació anticipada farà uns deu anys; quan els humans van decidir posar fi a les portes de l'infern. Des d'aleshores no fa falta ningú que decideixi, com a bon déu, quin és el futur dels humanets que ronden per la terra. Si algú vol morir, agafa la B-25, pren la sortida quatre i, en poc més de vint metres, ja es troba un cartell lluminós i gegant que indica la benvinguda a les portes del món d'ultratomba.

Durant el primer any, Caront va seguir exercint la seva feina, però aviat ho deixà, també s'afegí a les ajudes del govern i preferí no caure en la degradació que sofrí el món infernal. Va prendre la dràstica decisió després de conèixer els plans de reforma de l'entrada; fora riu, fora barca, fora passeigs d'ànimes perdudes... Calia instal·lar-hi un gran porticó, llums de neó, taquilles per treure entrades -no pels qui venien a residir-hi, però sí pels visitants- i una parada on llogar un guia. La visita, al principi, no era molt cara; però a poc a poc, quan la gent anà agafant ganes per veure com els seus conciutadans es llençaven al forat roent, començà a acudir en massa i els preus assoliren unes xifres que, avui en dia, poden ser jutjades d'infernals. Un parell d'anuncis per la televisió i aviat hagueren de posar restaurants, botigues de records -on comprar un casc que et fa invisible o un ceptre amb el que poder matar a qui et vingui de gust- i alguns hotels per poder allotjar als clients més fidels. Aquestes habitacions, val a dir, inclouen unes vistes magnífiques. Des d'aquí es poden veure les actuacions dels gossos de tres caps i, un cop al dia, la representació del rapte de Persèfone. Com sempre tenen garantides les visites, les portes estan obertes les vint-i-quatre hores del dia. I fins i tot hi ha abonaments d'una setmana, una estació anual, un any o, pels més agosarats, una eternitat.

1 comentari:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Et felicito. Ironia de la bona.
Evidentment, tens raó.
Tot està de cap per avall en aquest món. I en l'altre.
Ni Dante, tu.