divendres, 23 de març del 2018

Relat d'encaix

Pren la seva cua amb força,
Acarícia els seus llavis amb el dit
estirant-la cap enrere,
apropant la cara
jau posseida, no per ell, 
com qui juga al puzzle,
sinó per ella:
sensual, però controlat.
La passió, que crida, gemega...
Com la rosa busca el ventijol
i demana més i més,
ballant amb la música d’Èol
mentre ell es buida, del tot,
una tarda de primavera
esperant que ella s’ompli, del tot,
quan tot són mirades
com versos perduts en
complicitats...
un llit ple de sexe i d’excitació.

A vegades, quan dues persones es troben, encaixen.