dimecres, 30 d’octubre del 2013

Relat de corredors

Us heu pentinat mai sota una pluja d'estels? La purpurina es cola entre els cabells i el vent et remou l'estómac. Res és semblant a un bistec rus col.locat dins de la sabata. Les llums de neó no funcionen i salten guspires, vés en compte, no t'asseguis sobre un pixat de gos. Lluny es veu la benzinera, amb els homes vestits de mecànics i les mans brutes de petroli. A prop hi ha la teva roba trencada. Se t'ha corregut la tinta. Ploren els teus ulls artificials. No hi ha mocs penjant del teu nas. Per molt que et posis tacons i colònia de mil dòlars et seguiran veient com la meuca de Manhattan.
Bufa, bufa. Escolta, escolta. Estic aquí. No em veus, però em sents. Avui hi ha pluja d'estels i ho farem fins arribar a l'infern. Xupa, xupa. Crida, crida. El senyor del motel no em tallarà el rotllo. Els crits dels veïns m'exciten més del que et penses. Hi ha algú ferit ben a prop, no té sang, no té blaus. És el somni esvaït amb la neu blanca. És el retorn al passat. La infància desconeguda i els crits del pare.
Ho sents tot, ho recordes tot. Plora, plora. Fuig, fuig. Els corredors de la nit ja t'esperen sota del pont.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

té algun sentit tot plegat...?

Yves ha dit...

@pons007: tot plegat vol dir el relat? vol dir la noia? Vol dir la vida?

Sigui com sigui, les tres coses crec q sí q tenen sentit... i molt! Caldrà buscar-lo...