Les mosques brunzeixen alegrament sobre el tros de carn podrit que jau al taulell. Ningú gosa acostar-se; fins i tot els carnissers que tenien parada al costat han canviat de lloc. Ja fa dies que en Pau té el mateix tros exposat. Una negror en moviment l'envolta, no es percep quina classe d'animal és, només es pot veure com les ales dels insectes mostren el delit de les seves antenes, que rauen en ple èxtasi gastronòmic.
Si alguna d'elles gosés preguntar què mengen, les altres no sabrien què dir, però són benaventurades, no saben parlar. Segueixen, sense parar, la seva feina; però per molt que ho intentin, mai acabaran amb el tros de carn etern que va portar en Pau fa uns dies. Ni tan sols va posar-hi gel. El va deixar allà sobre i en pocs minuts les mosques que el perseguien van cobrir-ne la totalitat de la seva estructura. El murmuri de la gent del mercat aviat va canviar de to, hi havia un altre concert, molt més intents, més constant, més punyent. Eren les ales tocant el meravellós instrument de vent que la natura els va donar. Es cridaven les unes a les altres, sense idioma, sense llengua; només feien soroll i, així, les que estaven pel voltant, acudien ràpidament.
En Pau no havia sortit de la parada des de que va posar allà la carn indefectible. Sabia que ell l'havia posat allà i ell l'havia de vigilar. No es creia el seu estat perenne; i volia veure amb els seus propis ulls com esdevenia realitat la llegenda que la feia infinita. Només bevia aigua. Un got darrere l'altre, amb compte de no endur-se a la boca, sense voler, alguna de les mosques que amb ell habitaven aquell petit espai del mercat.
El segon dia, un guàrdia jurat va provar d'amenaçar en Pau, el va obligar a treure el tros de carn, però ell tan sols li va dir: "Fes-ho tu, si pots, et deixo que siguis tu qui el tregui d'aquí i passis a formar part de l'eternitat". Naturalment, ningú més va gosar tornar-li a demanar.
Les mosques ocupaven, a cada instant, més espais del recinte, tapant inclús la làmpada que ho il·luminava tot. Però la llum seguia allà, i provenia de la carn eterna que en Pau havia disposat en el seu taulell, tres dies després del gran sopar.
10 comentaris:
Pensava que era un assessinat, amb les teves PISTES més o menys ho he encertat.
Més que relats són enigmes!
Totalment d'acord amb la Moni! cada dia ens fas esbrinar que hi ha darrera de cada relat! això si, avui sembla extret d'un capítol de la televisiva sèrie CSI, m'agrada!
Gran sopar o sant sopar? Més que Pau, el protagonista s'hauria d'haver dit Tomàs, no creus?
@Llàbiro: Dona, són relats epr pensa runa mica, millor, no?
@Judith:CSI: Cristo Super Investigation?
@anna: he posat gran sopar per no ser massa explícit! I he triat en Pau pqè ell va ser el q es va convertir al sentir-lo.
En el relat jesús no ressuscita i, creient en la Bíblia, ell se l'endú a la feina esperant q es dugui a terme el gran miracle...
És un joc literari...
És clar que és un joc literari, home. Les preguntes meves eren retòriques, per donar a entendre que havia (crec) entès el relat.
Amb tot, Tomàs també servia perquè, com que era el titllat d'incrèdul, podia haver volgut constatar el mateix que Pau.
M'ha agradat molt. El trobo carregat de imaginació, pèl negra, avui.
Estic a les veceroles, si no arribo allegir els comentaris..... espero anar aprenen.
@Anna: i tant que l'has entès! I sí, hagués pogut ser perfectament en Tomasset, però vaig enfocar-ho d'una altra manera, hehe
@Gemma: Jo sí que aprenc de tots vosaltres!
Molt ben trobat!
@Shaudin: gràcies!
Publica un comentari a l'entrada