divendres, 10 de desembre del 2010

De mans negres

En Toni va sortir de la feina direcció cap a casa, estava content perquè havia pogut completar, amb èxit, tots els projectes que li tocaven per aquell dia. Els seus ulls irradiaven llum. Feia fred, nevava una mica, i la vorera estava glaçada. Abrigat de dalt a baix, caminava amb un somriure que li ocupava tot el rostre -l'única part del cos que duia al descobert-.
Al trencar pel primer carrer, al bell mig de la cantonada, un home el va aturar; li va donar un sobre i, després de saludar-lo traient-se i posant-se el barret, va marxar. En Toni, sorprès pel que li passava, va obrir el sobre i va llegir una nota que hi havia a dins. Va arrufar el nas i, tot seguit, va tornar a deixar la nota dins del sobre. Va apropar-se a una paperera que hi havia just al costat, però, en anar a llençar-ho, s'ho va repensar. Va mirar  a ambdós costats i es va posar el sobre a la butxaca. Va canviar el recorregut i, en lloc d'anar cap a casa, va enfilar el carrer més gran del barri, va torçar a la dreta per un carreró i va endinsar-se pel casc antic. Després de recórrer un parell de carrerons, va aturar-se davant d'una porta d'un to vermellós de no més d'un metre. Va trucar i, a continuació, s'obrí i una mà va agafar el sobre que en Toni tenia, altre cop, a la seva mà. La porta es va tancar i, quan ell ja estava a punt de marxar, es va tornar a obrir. La mateixa mà li va donar un altre sobre, que obrí ràpidament, endut per la curiositat. La seva cara va tornar a canviar d'expressió, mostrant encara més estupefacció. Sense guardar-se el sobre, va arrancar a córrer fins deu carrers més enllà. Es va tornar a aturar, aquest cop davant d'una porta blavosa; també de petites dimensions. Una altra mà li va agafar el sobre i, també, li va donar un altre. El va llegir i començà a suar. Estava pres de pànic, les cames li fallaven, però va córrer pel barri buscant una diminuta porta verdosa d'on va sortir una altra mà. I on li van donar un altre sobre. 
Aquest cop, després de llegir-lo, es va marejar i, abans de caure, ho va veure tot negre.

3 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Fantàstic, quina intriga. M'encanta, tu. És un relat ben negre, com la mà en qüestió. D'altra banda, és ben bé així la vida, no?
Enhorabona.

Judith ha dit...

quin misteri amb tanta mà i tants colors!

Yves ha dit...

@Anna: I tant! Visca la negror! hehehe

@Judith: Ja saps què passa quan hi ha excés de colors!