De drets

La Lucy tremola, està asseguda a un balancí. Fora, no fa ni fred ni calor. A dins, fa fred; si més no, aquesta és la sensació que tinc jo, com a narrador, en contemplar-la. Va abrigada amb una manta, detall que no se'm passa per alt per fer la meva afirmació; la mandíbula li repica amb força i arítmia; té el cos inclinat endavant i s'agafa el cap amb les dues mans. Podria semblar que estigués nerviosa i no pas que tingués fred, però... el narrador és qui escull què li passen als seus protagonistes, no? Doncs, aleshores, té fred. 

La Lucy porta uns dies sense dormir, té les parpelles mig caigudes. I endevino que ha passat llargues hores mirant el terra, sense tancar els ulls, perquè els té vermells com uns tomàquets. Aquesta teoria em ratifica l'anterior; la Lucy no pot dormir perquè té fred. I de tant fred que té no es mou, es queda asseguda al seu balancí; esperant que algú vingui a canviar-li la rutina. Però si no s'aixeca, penso, no podrà canviar-la; així que la faig posar dempeus. Continua amb la manta a sobre, ja no té les mans agafades al cap, però segueix tremolant. L'ordeno que camini per l'habitació, que es mogui, però no té forces i, com és normal, protesta.

Davant la negativa del personatge, la veritat, no sé què fer ni com continuar. Vés per on, se m'ha sollevat. Podria estar indignat i creure que m'han pres el pèl, que m'han donat un permís que no tenia, que m'han ofert uns drets que no són els meus; però em resigno; li dono les gràcies per haver-me fet companyia i em busco un altre personatge.