En Josep camina per la vorera. Xuta una llauna i mira el túnel pel que en breu passarà. Plou i està tot xop. Camina sense ganes. A voltes mira enrere, vigila no vingui ningú. La nit ha sigut dura i les conseqüències poden ser dramàtiques. Si és possible tenir un drama més gros del que ha viscut ja.
Arriba sota cobert, busca el seu racó i col·loca uns cartrons per poder seure amb comoditat. Aviat arriben en Pere i l'Oliver. També seuen amb ell. Xerren del que han passat. En Pere està cansat, però fa broma, riu mentre fuma, estossega. En Josep li pica a l'esquena i li comenta la jugada.
-Quina nit -deixa anar l'Oliver-. Pensava que no ens en sortiríem! Recordeu la cara del més alt? Pensava que podria amb nosaltres, però quan estava estès a terra... Som un gran equip!
No paren de fumar mentre xerren. Els cotxes passen pel túnel i esquitxen aigua. L'Oliver es posa la mà a la butxaca i treu un paquet.
-Aquí ho teniu, germans; per fi ho tenim, ens ha costat, però ja ho tenim- Comenta mentre el dóna als seus companys. -Sobretot, no deixeu que us el tornin a prendre, per res.
I l'Oliver cau enrere, donant-se un cop al cap. Un cop inútil, perquè no serveix per matar-lo, ja que en caure ja està mort.
5 comentaris:
Ui, ui, ui. El túnel és el pas a la mort?
Ui, m'estic arrobellant. No acabo de veure el qué. Crec que són uns rodamons, però no entenc la mort de l'Oliver.
El paradigma de la mala sort?
@Pot ser-ho, clar! Si tu ho veus així...
@Gemma: doncs la mort de les persones és el més fàcil d'entendre, no? Al cap i a la fi, ningú se'n salva! :-)
@Anna: Podria ser, també, clar!
ostres! aquest text poden ser moltes coses... primer he pensat comla Moni, en el túnel de la mort, després en la mala sort, o simplement en una traició per part dels seus companys...
Publica un comentari a l'entrada