L'Enric comença la seva activitat amb aquest discurs:
L'alegria és un estat efímer que ens dura només un instant. Aquest instant pot ser llarg o curt; però no deixa de ser un instant. Pensar que podem allargar aquest estadi tota la vida, o en gran part d'ella, és un error que sovint ens porta a la frustració i a la negació de la pròpia alegria. No sabria dir-vos com ho hauríeu de fer per poder-hi arribar; però sí us puc aconsellar què és el que no heu de fer per privar-li l'accés al vostre cos.
Primer de tot, relaxeu-vos. No vull sentir a ningú. Tanqueu els ulls. Respireu profundament. Ara us deixaré una pastilla a sobre la taula. La pastilla de la felicitat. Ella no la proporciona, sinó que permet no bloquejar-la. Qui se la prengui serà feliç, qui no se la prengui, no. Us recomano que no us la prengueu encara. Primer escolteu-me, si voleu.
A través d'aquestes pastilles us sentireu a gust i els pensaments obscurs s'evadiran de la vostra ment. Segurament alguns de vosaltres no ho noteu. Això voldrà dir que no podeu ser feliços, de moment. D'altres sí notareu els efectes d'aquesta pastilla. Tindreu la necessitat imperiosa de comunicar-ho i d'experimentar, com mai, la felicitat.
Si sou del primer grup, no us desespereu; aviat us farà efecte, algun altre dia, segur. Ja ho veureu, només observar els ulls dels vostres companys voldreu tornar-ho a provar. Si sou del segon grup, enhorabona; les pastilles us hauran fet efecte i podreu ser feliços; només un instant, però ho sereu. No us deixeu anar per l'optimisme inicial. Degusteu l'alegria coneixedors de que s'acaba aviat. No intenteu allargar la situació, ja que us portaria al fracàs més absolut...
7 comentaris:
Tio, sembla el discurs d'un hipnotitzador, però, en realitat, crec que la cosa amaga quelcom més obscur.
M'ha recordat Orwell i el 1984 i, sobretot, Huxley i "El món feliç". No ho sé, va de distòpies?????
Vols dir Anna que és un hipnotitzador? jo crec que avui és el Gurú d'una secta!!! M'has fet por i tot! jijijiji
No, no, no dic que sigui un hipnotitzador. Dic que m'ho ha semblat al començament. Sí, fa por, tu!
Noies de por no m'ha n'ha fet , però sí una angunia estranya. Algú que ofereig la felicitat, ni que sigui en petites dosis, amb una pastilla... Potser si que és un gurú-hipnotizador. En tot cas, no és de fiar.
@Anna:Tia, tot amaga coses més obscures! I 1984 i El món feliç ho són molt d'obscurs, no?
@Judith: Por? hahaha; només hi ha una cosa que eviti la por... la ignorància.
@Gemma: Totalment d'acord, no és de fiar...
El món està ple de gent que ofereix pastilles per somniar. Algunes en forma de pastilles, d'altres en forma d'eslògans, d'altres en qualsevol altre estat...
És igual si es tracte de pastilles de veritat, placebos o el que sigui... Un bon discurs omple de contingut un fotimer de no-res... no?
Si Yves tens toooota la raó !
Doncs jo he pensat que parlaves de drogues.:(
Publica un comentari a l'entrada