-Com ho fan els músics? Com creen aquestes melodies que ens enganxen? Com poden no tan sols fer-les, sinó també recordar-les?- En David li pregunta al seu company de pis, en Romà.
Estan tots dos estirats, cadascú al seu llit -són lliteres-, i tot sovint reflexionen sobre la vida. Ho fan després de sopar, no tenen ganes d'anar a dormir i no els agrada mirar la televisió. Així que s'estiren al llit i passen l'estona xerrant, llegint, escrivint -en David- o tocant la guitarra -això només en Romà-.
Ara mateix en Romà té la guitarra a les mans, i contesta la pregunta del seu amic: -Doncs no ho sé, però deu ser ben difícil, no creus?-. Al moment de dir-ho acompanya les seves paraules amb acords. Acaba la frase i llueix el seu discurs amb un àgil i colpidor joc de dits que crea una nova melodia.
En David treu el cap pel costat i mira el seu company -situat a la llitera de baix-; i li deixa anar: -Ara mateix has estat creant alguna cosa, no?-.
-Doncs no ho sé, a cas estàs tu escrivint una història?- Contesta en Romà.
-Clar, porto una estona escrivint un quotidià relat de dos nois que s'estimen, però que no saben res de la vida.
-Ah, sí? I què els passa?- Pregunta intrigat en Romà.
-Doncs res més, perquè la història s'ha acabat.
5 comentaris:
El món de la creació, de l'amistat, del dir i del no dir. Has recreat molt bé l'ambient. M'hi veia perfectament en l'habitació, en les lliteres, he vist els gests dels nois.
Molt bé.
Hehehe, el món de la creació al que jo no estat cridada. No sé com podeu tenir tantes ideas i plasmar-les tan bé. A mi no s'he m'ecut res, mai dels mais. Os tinc enveja, sana, esclar. Felicitats.
algún cop jo també m'he preguntat cóm pot ser que els cantants s'enrecordin del repertori que tenen, d'on treuen la inspiració... però suposo que els bons cantants neixen. Avui, con la Anna Mª jo també m'he vist a l'habitació, però observant des de la porta!
El millor és crear a partir de la inspiració i no d'un encàrrec. Com a mínim a mi em costaria més, per la pressió que ja portes, no?
@Anna: qui sap, potser hi eres! O fins i tot potser algun cop has estat tu un dels dos nois, no?
@Gemma: Mentira! Clar que se t'acudeixen coses! :-)
@Una altra que podria haver estat a l'habitació xerrant i creant sense voler...
@Llàbiro: doncs jo no estic d'acord... els dos són iguals... al cap i a la fi, necessites la inspiració en ambdós casos.
Gràcies!!!!!
Publica un comentari a l'entrada