divendres, 30 de setembre de 2022

Relat del cavall

L'home i el cavall navegaven entre rius secs. No era diumenge, però feia fred. Algú havia llençat un roc tan fort que els ocells havien fugit esperitats. No tingueu por, els rocs no tenen foc si no són lava.

Va arribar el març després de l'abril, i els ocells tornaven a venir. Esperaven el roc i, quan el veien, s'escapaven altre cop.

Com en tota faula, els animals desitjaven tenir un paper moralitzador, així que retornaven al seu origen sense pensar-s'ho dues vegades. Algun dia, creien, el roc faria quelcom diferent i, així, ells aprendrien algun fet que els marcaria tota la vida. Aquest dia, però, no venia. Els ocells van envellir anant i venint sempre d'un lloc a un altre. I el roc va continuar el seu llançament periòdic.

La mort arriba per a tothom. Sigui primavera o volis alt. La mort els va atrapar i els ocells romangueren estirats a terra, amb els ulls brillants i les plomes somortes. El roc va tornar a sortir disparat directament cap a les aus i, per fi, quan elles van sortir volant a causa de l'impacte; ell va trobar el seu lloc al món.

divendres, 23 de setembre de 2022

Relat de com s'escriu

Amb una cervesa sobre el teclat
sense servir-me coca-cola en anys,
com no fa la gent comuna,
m'he servit tots els danys

en honor a la pluja
que m'ha portat
una soledat sense tu.

Eixugant-me les llàgrimes
he pensat paraules que comencessin amb C.
Paraules per no callar,
paraules per cridar,
paraules carregades d'odi,
paraules que mai diré
perquè un dia vas marxar
en aquell vaixell
que jo et vaig prestar.

Paraules que comencessin amb C,
com Por. Por a no saber.

O Neguit. Neguit del descontrol.

O Solitud. Solitud quan veus el dol.
O Ràbia. Ràbia a més no poder.


I totes elles són el que són.

Són ones rompent a les orelles.

Són un túnel obscur i sorollós.

Són un zig-zag sense moure's.

Són un dibuix amb un tub ben llarg.

 

dimarts, 13 de setembre de 2022

Relat del mur

Cosmic girl, on són les ales ara?
Les has cremat sense pensar-ho.
Has tancat totes les portes
i ho has celebrat.

Mira les teves mans,
continuen petites i descuidades
o és el cor el que està abandonat?

Mira els teus ulls,
segueixen clucs a la veritat
o és el cor que està destrossat?

Desconec la teva identitat,
ningú coneix ja més que el teu gemec,
ets un filet que plora pel que ens uneix.

De mi s’han rigut gavines i orenetes,
estrelles i estels;
però per cada humiliació passada
he pujat un mur ple d’anhels.

dimecres, 7 de setembre de 2022

Relat de misericòrdia

M'aixeco quan caic. Caic quan m'aixeco. M'ho prenc amb calma. Em calmo quan l'interrogant clama sobre meu. Perdona, senyor, quin és el meu lloc en aquesta taula? Haig de seure prop de Judes o puc, sense ganes, estirar-me sobre el raïm i fer-ne vi. Escolta les meves pregàries, senyor, que de vós no soc devot; però en conec els camins: i em semblen tan buits tots que els pinto de negre perquè no s'hi colin ni llàgrimes ni boques seques.

Els temps canvien i el vent ja no bufa de llevant. A poc a poc tot es va ponent. Ni sol ni llum a l'habitació on tothom volia entrar. Aviat algú tancarà les portes i ja mai més s'hi podrà entrar.

Vaig veure, quan la barba amagava els meus grans, un món tan gran que em vaig alçar per trepitjar-lo fort. Ara em sembla tot tan petit que res no agafo ni amb els dits.
Misericòrdia pels sentiments rosegats. Beuratge per les venes eixutes. No hi ha crits ni veus que guiïn. Tot és de plàstic cobrint la fruita que mai va madurar.

dijous, 1 de setembre de 2022

Relat de Melicertes

Crec en l'ànima sortint a saludar. Eix amb un vòmit sec. Ja no vol líquids ni trossos de fetge coberts de sang. Fuig de mi; la seva repulsa és clara. S'escapa d'un cos podrit i prefereix navegar sense casa. No busca res, ni troba cap llar. Surt. Surt a saludar. Surt perquè sap que a dins només continuarà fermentant-se. Es grillarà com les patates brutes de l'hort. Es tocarà com les peres que ningú ha gosat collir.

Crec que mai ningú m'ha estimat. Perquè estimar algú sense ànima és un pecat. I de pecats n'és ple el món. Però el món no permet que s'ompli més del compte. Crec que mai he estimat. Perquè estimar amb el cor corromput és l'ampolla sencera que t'has begut. És aquell porro de les tres de la matinada sobre l'asfalt mullat de no saps què.

Crec que massa cops m'han dit que no sé estimar. Qui estima massa, acaba ofegat. Melicertes soc jo. Cada cop que us banyeu, Palèmon us toca. Deixeu-vos tocar.