tag:blogger.com,1999:blog-48481523574158516712024-03-18T03:58:59.544+01:00Amb idees a la llengua | Relats en catalàLa veritat no existeix, només la podem imaginar.Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.comBlogger1496125tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-31064323628653291772024-03-02T12:29:00.008+01:002024-03-03T13:24:45.714+01:00 Potència al RavalTot
just fa tres minuts que ha rebentat la canonada del lavabo. L'aigua brolla sense control i no hi ha ningú capaç d'aturar aquest desastre.
Qui nassos es dedica a fer aquestes bretolades? Ja fa dies que succeïxen
coses molt rares al barri i els meus veïns estan indignats. Apago
la cigarreta a la meva mà esquerra. Em fa mal, crido. Tal com el meu
crit s'allunya, un home vestit amb unaYveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-24307378655557238682024-02-24T03:58:00.009+01:002024-03-02T12:30:13.376+01:00Relat de PhiladelphiaUn home mira a l'horitzó. L'autobús passa pel seu costat. CCR
em crida a l'orella i jo me'l quedo mirant. La IA ja fa la feina per
mi. Serà aquesta la meva darrera intervenció? S'acabaran les meves
paraules per no destorbar qui navega entre zeros i uns?Anys enrere, aquesta mirada era diferent. Sense cap punt on concentrar-se. La soledat l'atrau i el fa sentir còmode.Qui
som? A on anem? Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-19802343878825816072023-11-19T12:07:00.003+01:002023-11-19T12:08:02.510+01:00Relat de la torre de cristallEscolta, oh, penosa nit! No has aconseguit que la dalla em tallés el coll mentre dormia. Tu, que em converteixes en esclau dels teus deliris. Tu, que em transmets la paüra dels qui ja no hi són. Tu, que no goses dir-me el teu nom. Tu, seràs pols eterna entre les meves mans.A poc a poc, com un record oblidat, gra a gra, d'un fruit podrit, tot el món s'ha enfonsat. Ho he vist. He vist la Torre de Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-63248374454477204162023-10-24T16:34:00.005+02:002023-11-19T12:04:54.501+01:00Relat del comiatVa morir entre les fustes que es va crear, va fugir dins del plor desconsolat de qui mai no ha estimat.Després de tot, la carretera era massa obscura per algú que no ha sentit mai res més enllà de la duresa que es posa a la mà. I és que no tothom té capacitat de viure més lluny del seu forat.Cava fort, que aviat t'hi ficaràs. Però cava per dos o més; que de sol no tothom en sap estar.La
Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-36540161568401854672023-10-15T12:44:00.002+02:002023-10-15T12:44:13.557+02:00Relat de desaparèixerLa vida no s'adapta a ningú,l'únic que ho fasón les hores que fugenentre els dits de les mansbuscant la sorra que seran.La pluja cau entre les parpelles,clouen la vida com una papallonasortint dels pètalsque l'han resguardatquan queia,a bots i barrals,una pluja demoníacaque ningú esperava.Allà, sota la parada de bus,la senyora s'ho mira,la germana m'observa,aviat tocarà trempar-se altre cop.SweetYveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-25390987300510471632023-10-08T21:01:00.008+02:002023-10-15T12:49:37.153+02:00Relat d'un quadre abandonatPodràs amagar-te arao somriure davant l'entorn amical;però quan estiguis solai el coixí et faci de jutge celestial...Quan la teva tieta se t'apareguii romanguis davant del mirall.Veuràs que entre totes les ànimes,les que has perdonati amb qui t'has enrotllat,només n'hi ha unaa qui no podràs enganyar.Posa't la màscarai torna a la dansa;ets tu entre mentidesi un demà que cansa.Entre tantes Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-85898724540644501012023-10-04T09:40:00.003+02:002023-10-15T12:45:51.679+02:00Relat del corcNoto aquella sensaciói em fa mal.La conec.Hi és a l'ensemsque em destrueix.Penso en com ja l'he viscuti vomito.Hi torno un i altre cop.Sentiria el dolor d'una altra formasi les avingudes no fossin tan llarguesi les camises tan estretes;però la ciutat és tan grisaque aviat les gavineses cruspeixen les ratesentre crits de barallesque busquen evadir-sed'un món que s'han trobat.El mateix món que cadaYveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-81652138636631195152023-09-02T12:15:00.002+02:002023-09-02T21:26:03.621+02:00Relat del centreEl dia que vaig sortir del centre, portava una jaqueta de cuir i uns calçotets vermells. Res més. Els infermers em miraven des de la finestra i em saludaven entre rialles. Jo els hi vaig retornar la salutació encantat i a poc a poc vaig travessar la porta d'entrada, que en aquell moment em servia de sortida. No duia ja aquella camisa blanca ni sentia els canells bullint enganxats a les corretges Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-79949259388150181942023-08-28T11:38:00.005+02:002023-10-15T12:46:46.437+02:00Relat del pouI en el pou vaig trobar l'aigua que anhelava. L'aigua era freda, era fosca, i per fi ofegar-me em va salvar.Com un soroll espantós que retrona entre el timpà i els ulls, vaig veure-la entrar. Duia un vestit transparent i la seva carn era aire.A plena llum del dia no es veia, clar que sota de terra, en aquell tub vertical infernal, només es podia intuir tot el que passava, com si fos una nit foscaYveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-34731091340099346252023-08-21T09:08:00.003+02:002023-10-15T12:47:06.774+02:00Relat de la finestraQuan de la finestra estantmires l'estrella que pujacalculant el seu pasentre fulles abrasadesper una calor sobtadaque no em deixa dormiri m'obliga a pensar en ella,en la llunyania d'una estrellaque explota i es destrueixper sempre més sense paraules.És l'inici de la fi de l'Univers.Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-18186781664992009822023-08-15T11:10:00.006+02:002023-08-15T15:57:54.872+02:00Relat de bilisAvui m'agradaria escriure una història trista;perquè tristes són les sabates que calçocada vegada que no trepitjoamb els peus nus l'asfalt tristque has deixat per abrasar-me la pellrecordant un dia i un altrecom de gastades estarien les passesfetes juntes com animals salvatgesque volen rodar i cavalcaren coves i paratgesper no ser descoberts vivintentre arbres i suor plenade tot allò que els Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-66951366907350327752023-08-10T10:00:00.003+02:002023-08-10T10:00:30.724+02:00Relat que va tardÉs tard, altre cop és tard.No sé l'hora que és, peròtot va tard.El tren que esperava, amb el seu xiulet de redempció;la maleta ratllada, estripada amb el frec a frec del meu despit;el llibre que llegia, curull de lament i oracions de destrucció;la beguda de melancolia, servida amb un aire que ofega en el buit.Passaran les horespassaran els anys;endavant o endarrere,com dues fulles de Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-21642897773441522682023-08-03T11:44:00.012+02:002023-08-03T11:52:29.267+02:00Relat de l'ombraM'ha trucat en Martin. No li he agafat el telèfon. No m'agrada. Li he enviat un missatge i li he dit: A les set on sempre.He pujat en Bicing, sabia que la nit acabaria malament, encara que no pensava que fos d'aquesta manera. A mig camí una tia se m'ha posat davant. L'he seguida i m'he desviat del trajecte. Quan ja feia deu minuts que la seguia m'ha dit: imbècil, penses deixar de mirar-me el cul?Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-15192896608803723112023-08-01T19:52:00.012+02:002023-08-01T19:55:05.814+02:00Relat de la monedaLa moneda no tenia dues cares, en tenia mil. Cada cop que ell la tirava
queia de costat i la ràbia li pujava dels peus al cap. Algú va sortir de
l'ascensor i ho va veure amb els seus ulls. No sabia qui era, però
estava tan enfadat que va llençar aquella moneda directament al seu cap.
No el va tocar, mes va caure de costat altre cop.Com
si tingués tres anys i la seva mare no li fes cas, va Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-13684596320607441012023-07-27T10:35:00.003+02:002023-07-27T10:39:47.478+02:00Relat de la barrinaL'home de barret de palla portava un bastó negre i una camisa blava descordada. Caminava coix, però sense aturar-se. Va creuar el pas de zebra i va desaparèixer.La furgoneta blanca era més llarga del normal, devia transportar tota mena de menjar, no tenia finestres, potser no volien que es veiés el seu interior. I si a dins hi viatjaven animals salvatges? El semàfor es va posar en verd i va Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-58408444303018834902023-07-23T22:39:00.002+02:002023-07-23T22:39:13.746+02:00Relat de les emissoresSota la branca trencada, allà on naveguen els arbresde fulles blanques i troncs amb gravats salvatges,allà on vas orinar sobre els recordsde tots aquells amb qui vas compartir les teves natges.Sobre la gespa seca, plena de fulles caduquesi pinassa agresta, on les rodes del cotxe semblavenconduir-te a l'abisme guiat per ànimes perdudes,ho tenies tot i amb tot vas estavellar-te com un meteorit Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-72502155692733661232023-07-21T09:53:00.001+02:002023-07-21T09:53:06.856+02:00Relat del toc-tocToc, toc. Algú truca. Fa estona que dormia i no vull aixecar-me. Qui nassos gosa destorbar-me?Fa
ja massa temps que soc aquí dins, no he comptat els anys, ni els dies,
però sí les idees. Hauré de fer força i empènyer, com quan empenyia
aquells imbècils a saltar pels singles. No em cal massa força, però sí
que noto que no estic en forma. El destorbador continua picant i jo no
tinc paciència. Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-53112422912331171132023-07-18T19:53:00.002+02:002023-07-18T19:53:32.339+02:00Relat del montHe vist la mort en vidres trencats.He vist el castell en flames cremant.He vist que no hi eres i jo passava volant.He vist com no veia perquè el món marxavai jo em quedava d'espectador, esperant,esperant com qui espera que canviïs de cançó.Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-73128959548309281762023-07-11T20:37:00.001+02:002023-07-11T20:37:23.455+02:00Relat de reggaetonPobres anglesos, no saben cantar, no saben menjar, no saben què és la
catarsi; viuen aïllats en un món de cremes i maioneses supèrflues només
per gastar.Els hi hem hagut d'ensenyar a cridar, a mentir, a plorar.
Ho hem fet de cor, com qui cuina a foc lent, ballant entre els riures
dels amics, a la llum d'un sol d'estiu que comparteix cortines de pluges
siderals.De tornada he escoltat Elvis Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-70064631062246861372023-07-07T20:52:00.007+02:002023-07-11T20:44:42.273+02:00Relat to LondonEra l'any 65, Apple havia tret l'iphone 13 i jo viatjava en avió per veure els Beatles a Londres. A l'aeroport, ens havíem servit ja quatre rondes de cerveses, més unes llaunes que havien portat els meus amics (begudes d'amagat a l'exterior i de pressa). Com les hèlix de l'avió feien molt soroll, vaig decidir posar-me auriculars i escoltar A whither shade of pale mentre llegia MurakamiYveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-44182013330274602382023-07-02T12:00:00.003+02:002023-07-02T19:01:28.992+02:00Relat de l'enrocDe les batalles guanyades, la gent en crea estendards que promoua xarxes efímeres i diaris gastats que ningú llegeix.De les derrotes, cruels i desfermades, ningú no en parla, ningú no les veua la llum de la lluna o sota el sol brillant i asfixiant de l'estiu.Us parlaré avui de la derrota més atroç que els meus ulls van poder veureuna nit d'obscures sensacions i d'oïdes perfilades en les que Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-38989700070593122352023-06-15T15:54:00.007+02:002023-10-15T12:47:33.379+02:00Relat del buitEm buido a cada pas que dono. Sec estic, com la fulla que vas trepitjar sota la pluja àrida d'un hivern calorós, com l'erm toll que va crear la gota en caure sota els meus peus, tristos i rovellats.Em buido a cada pas que dono.Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-6983959107215816202023-06-15T10:53:00.003+02:002023-06-15T10:53:22.804+02:00Relat de professors i metralletesHe encès la llar de foc. A fora de casa, neva. Fa un fred que pela. A
poc a poc l'ambient s'escalfa i adquireix aquesta olor tan peculiar de
llenya cremada. M'he preparat una mica de cafè amb una cafetera antiga
que tenia ma mare. És una d'aquestes d'estil italià, feta de ferro i
molt pesant. M'agrada com perfuma l'aire i com torra el cafè; per això
no he volgut mai comprar una màquina Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-50333055382362538172023-06-04T20:31:00.004+02:002023-06-13T17:48:21.542+02:00Relat de les artèriesSentir-se sol no és un sentiment.És una espina movent-se entre les artèries.És el colesterol prement fort a les venes.És un instant etern sense aire amb el cap sota l’aigua.És quedar-se cec podent veure les estrelles.És l’hora punta quan tothom avança i tu no et mous.És una família somrient i tu sentint com l’enveja et cou.Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4848152357415851671.post-31887483317747577582023-05-31T09:33:00.007+02:002023-10-15T12:47:58.185+02:00Relat pels airesQuan ens agafi la pols,que se sentin rialles.Quan la c sigui dels cucs,que salti tot pels aires.Cafè en mà m'ho miraré, com a nen enjogassatsota l'estrella trencada,al costat de qui em serveixcada nit, amb veu esquinçada, gel amb conyac.No goseu aturar la falç, no la de l'home que treballaamb suor i dedicació;sinó la del destíque prega cada dia,sota el llibre sagrat,per convertir Yveshttp://www.blogger.com/profile/15172319446770135354noreply@blogger.com0