Tot
just fa tres minuts que ha rebentat la canonada del lavabo. L'aigua brolla sense control i no hi ha ningú capaç d'aturar aquest desastre.
Qui nassos es dedica a fer aquestes bretolades? Ja fa dies que succeïxen
coses molt rares al barri i els meus veïns estan indignats.
Apago
la cigarreta a la meva mà esquerra. Em fa mal, crido. Tal com el meu
crit s'allunya, un home vestit amb una espècie de pijama blau i gris se
m'apropa. Em pregunta com carai puc viure aquí, sense naus espacials ni
homes amb tres ulls i la cara pintada de verd. Li contesto que no tinc
diners per deixar-li i marxo. Ell em persegueix i m'espanto. Trec les claus de la butxaca i me les col·loco a la mà en posició de defensa. Si m'atrapa li clavaré a l'ull.
De
cop i volta una altra canonada esclata. Què collons passa aquí! Un
ferroveller deixa de flirtejar amb una turista i intenta aturar el
desastre. No pot. M'oblido de l'home del pijama blau i intento ajudar el
lampista improvisat. Sembla mentida, però no podem solucionar-ho i
decidim passar del tema. Reprenc el camí i observo com ja no hi ha un
home en pijama perseguint-me, en són quatre. Cada un d'un color
diferent. Salten i corren d'una forma totalment rara. M'envolten.
Tinc por. Xisclo! Tot el meu cos està amarat de la suor. Corro tant com
puc fins a arribar a Caramelles. Hi entro, m'amago. Em troben. M'escapo.
Com poden anar tan de pressa, em pregunto interiorment.
Perquè som
herois de l'hiperespai, verbalitzen. Herois? Quina classe d'heroi
vestiria un pijama? Doncs un heroi del Raval, és clar; d'on creus sinó
que van sorgir els Power Rangers?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada