divendres, 12 d’agost del 2022

Relat del que crec

Crec en l’aviat quan tot esdevé tard.
Crec en res pujant dalt de la carena
per veure millor
com s’acaba aquest trist món
sense repòs
pels qui ho varen donar tot
i no trobaren l’amor.

No crec en mi quan em miro al mirall.
No crec en res baixant als cercles de l’infern
per trobar-me amb Hades
i reclamar-li el dolor
que he escampat sense
pietat entre els que m’han estimat.

Tira els daus i que surti un set.
Estira la mà i roba’m el cor buit.
Retira’m la paraula i fes un camí nou.
La meva sort ja l'ha triada Déu.

dilluns, 1 d’agost del 2022

Relat condicional

Li agradaria pensar que et lleves

sense la sang que t'envolta

els ulls tancats

de tanta ràbia.


Li agradaria creure que et despertes

amb la mirada neta

de tant d'odi

podrint-te el cor.


Li agradaria saber que algun dia,

no se sap quan,

et banyaràs en aigua calenta

i els batecs no seran fletxes.


Li agradaria conèixer el camí

que has seguit entre altres braços

ràpidament prestats

si amb ells

l'ànima se t'ha curat.


Li agradaria veure un mot

pronunciat amb dolcesa i sinceritat

que fos veritat, no pas

totes aquestes mentides que

t'han matat.