Assegut en un banc de la plaça major del poble; un jove escriu amb un llapis a la seva llibreta. Escriu una frase i li ensenya a la seva companya de banc. Aquesta se la mira i la borra. Podria posar-hi a sobre una línia fina, que indiqués que no li agrada; però no. Ella ho esborra. I segurament ho esborra per algun altre motiu que no sigui que no li agradi.
Motivat per l’acció de la seva companya, el jove escriu una frase explicant el que fan ells dos en el banc. Però altre cop, ella, l'esborra. El jove se la mira, no enfadat, però sí preocupat; ja que no sap quan durarà aquesta acció cíclica. Li pregunta per què ho fa, però ella no li contesta.
Es pregunta què deu estar passant, i de la seva pregunta en surt una altra frase, l’escriu. Ha quedat preciosa; però la companya de banc l'esborra. Es dóna compte que cada cop escriu el mateix, però millorat; i que si li fessin escriure la primera frase, no podria. Ara escriu molt millor.
La companya de banc no és amiga seva, ni coneguda, simplement, li fa companyia, nit i dia. Una companyia que ell, a hores d’ara, després de mesos i mesos asseguts al banc, escrivint i esborrant; ell adora. Reflexiona si seria el mateix escriptor si ella no l’acompanyés sempre, si ella no hagués esborrat totes aquelles frases. I com ho reflexiona, ho escriu. Està tan orgullós quan rellegeix el que escriu, que li mostra a la seva companya. I un altre cop ho esborra.
Llapis i goma juntes, en un mateix pal de fusta, en una mateixa vida.
8 comentaris:
Òndia, semblo jo escrivint la tesi. Escriu, esborra, escriu, esborra. Bé, la tesi o qualsevol article. hahahahaha.
M'ha encantat.
El comparteixo.
Aquest escriure i esborrar és la "feina" de tot bon escriptor. I aquesta companya deu ser la conciència que tots tenim i ens fa rectificar per millorar.
Avui vaig ben perduda! comq ue sé que hi ha un rerefons... és la inspiració??? Igualment encara que no l'encerti m'ha encantat!
Judith, no sé què dirà l'autor, però jo crec que tal vegada el relat pot tenir dues lectures.
Una primera, que pot fer referència a la feina de l'artista (de l'escriptor en aquest cas) i de la inspiració (més aviat del nivell d'exigència) i una altra lectura, la segona, que pot ser aplicable a la vida i a la consciència. Al Pepito Grillo que cadascú, en major o menor grau, portem a dins.
Dic en major o menor grau perquè hi ha qui sembla que no en tingui, de consciència.
En fi, el "jefe" ja ens treurà de dubtes (si abans no ho esborra algú).
@Anna: gràcies Anna; t'haig de dir que quan comparteixes el bloc, les estadístiques de visites pugen esbojarradament! Ja et passaré comissió, ahhaha
@Gemma: Pot ser qui tu vulguis!
@Judith: Igualment... tu vols que sigui la inspiració! Doncs perfecte! Clar que sí!
Espero la comissió en candeletes.
És com la del personatge aquell "rebel". Suposo que l'escriptor escriu i esborra sinó tot seria molt fàcil.
Molt reeixit el relat. Em sembla que tots els escriptors l’entenem.
Publica un comentari a l'entrada