La bruixa espera sobre l'escenari, sola. L'autòmat se la mira des del públic, sol, sense ningú més ocupant les butaques de teatre vell que recorden, enutjades, grans tardes d'èxit. De cop i volta apareixen dos dimonis, envoltats de fum, un fum poc treballat, no tenen recursos econòmics per pagar-se un bon fumador. Criden i miren el cel teatral. I cau neu; una neu feta amb papers rebregats. La bruixa exclama: "Per Déu! Neva!". I els dimonis miren el públic -el solitari autòmat-, riuen i diuen: "Fem màgia! Nosaltres fem que nevi".
L'autòmat es posa dempeus i demana aturin la funció. No li agrada el que veu. Ho prohibeix. Però els dimonis se salten el guió i es rebel·len. No acceptaran tal vet. L'autòmat salta a l'escenari, aparta els dimonis, i treu un llibre. Aleshores, mirant l'inexistent públic, llegeix: "Abracadabra, pota de cabra, Déus de l'infern i àngels del cel; traieu la neu i feu aparèixer un gran sol. Endueu-vos aquests dimonis lluny de la vida real i porteu-nos pastoretes que vinguin amb un be sota el braç".
Dimonis, bruixa i autòmat es miren. No passa res. Només el temps. Es tornen a mirar i un dels dimonis li arranca el llibre de les mans exclamant: "Prou estupideses, aquest llibre no serveix!". Però en dir-ho comença a ploure, a bots i barrals. Els protagonistes queden completament xops i la pluja s'estén fins més enllà de l'escenari. Dues estàtues que adornen els passadissos també queden mullades i decideixen pujar a l'escenari a protestar. Es forma un guirigall considerable i tothom li reclama a l'autòmat que arregli aquell imprevist. Però no sap com fer-ho, ell volia que sortís el sol, no que plogués. Intenten mirar el llibre màgic, però amb la pluja s'ha corregut tota la tinta; ara és un llibre inservible.
La bruixa, que no sap res de màgia ni d'encanteris es pregunta què poden fer. I un dels dimonis reclama ajuda a l'àvida professora que està explicant aquest Sainet als seus alumnes.
Ella, contenta de poder participar, crea un conjur, amb la cooperació dels pupils; un dels quals presta el seu anell a la mestra, perquè li doni a l'autòmat i l'usi com a element màgic. Així ho fan i desapareix la pluja del teatre, al mateix moment que a l'aula es forma un sonor aplaudiment que se sent per tota la facultat.
12 comentaris:
Parles de la creatibtat, del món màgic dels contes on tot és i no és. En definitiva, de la imagianciò.
Ostres, Yves. No sé si riure de la conjuminació magistral d'elements o plorar de l'emoció que m'ha general el teu conte. El trobo fantàstic i no t'hi has deixat res (nevades, pluges, autòmats, bruixes, butaques velles, públic escàs, diminis amb pocs fums perquè no hi ha diners). Caram, i que ben lligat.
No tinc paraules. Si no et fa res, el penjaré al mur de la resta d'alumnes que van assistir i que són al facebook. Així participaran també d'aquest nou sainet de màgia que ha sorgit en ple segle XXI.
Moltes gràcies.
Com que no tinc més paraules, només diré una cosa: cataplasmis!
Bé, volia aclarir que això de públic escàs no era de l'època, però té la significació de formar part d'un teatre casolà. Tu ho has usat com que és un teatre del passat. Crec.
Ai, estic tan contenta que no dono peu amb bola.
No sabia que la meva germana s'havia convertit en una musa, ha, ha!
Molt bon relat, felicitats.
hahaha. Més que la teva germana, Elies, el tema del qual la teva germana va parlar.
Curiós, divertit i en realitat poc conegut.
Jo també vaig anar a la conferència, Yves. Renoi, quin sarau has muntat! Visca el sainet i visca la màgia!
Felicitats pel text!
Cataplasmis!
Toni
molt maco el relat d'avui! la veritat és que ja tardaves en fer-li un "homenatge" a una de les teves fans!!!! jijijiji
hahahaha. gràcies, Juju.
Ha, ha. Jo no vaig poder anar a la conferència, però l'Anna ja m'explica coses.
El teu relat és molt ocurrent i enjuguessat i carinyòs. Molt bonic.
Felicitats!
Jordi V.
Tot un cataplasmis molt divertit i imaginatiu. I els apaudiments a l’Anna M. es van sentir per tota la facultat? Renoi!
@Gemma: Imaginaicó n'haig de tenir, segur! ahhaha
@Anna:Sí, això del públic és cosa meva... De res! Només faltaria! I... CATAPLASMIS!
@Elies: :-)
@Toni: Un sarau "maravillau"! Moltes gràcies!
@Judith: I això que en tinc moltes! hahaha
@Jordi: Doncs va estar molt bé la conferència. Molt amena i interessant.
@Shaudin: I més enllà!!!
Ara que he llegit els comentaris, molt maco l'homenatge.
Publica un comentari a l'entrada