El capità governa la nau en un moment incontrolable. Les onades colpegen l'estructura de l'embarcació fent-la trontollar. No li importa la pluja, que el deixa xop de dalt a baix. Tant li fa no haver menjat res en les últimes vint-i-quatre hores. Ell vol, per sobre de tot, treure la barca d'aquell forat nàutic.
A estribord, a babord, veles amunt, veles avall. Ho ha provat tot. Canviant tot sovint de direcció. Contra les onades, de costat, de popa. Però no pot fer-hi res. La nau va sola, descontrolada. Es dirigeix cap al bell mig de la tempesta.
I entre tanta aigua, els seus ulls es fonen amb el clima tempestuós i comencen a plorar. Sembla impossible, però ho fa. Plora i abandona el timó. Seu i mira la resta de l'embarcació. Busca els tripulants, els seus mariners incondicionals. Però no hi ha ningú. Està sol. On són aquells companys de festa, aquells bevedors inesgotables? On són aquells treballadors, aquells soldats infatigables? A la coberta només hi ha aigua. A la nau només hi ha records. Uns records que, a poc a poc, l'aigua salada del mar i l'aigua bruta de la pluja estan esborrant.
El capità no se sent amo de la seva nau i deixa que es descontroli i s'enfonsi. I mentre baixa, amb tranquil·litat, mira cap amunt i veu el record del seu ésser estimat. Està allà a dalt, sobre l'aigua, mirant com s'ofega i deixa d'existir.
6 comentaris:
Ostres, quina història de divendres.
Molt ben narrada, en la mesura justa.
Ja ho diuen que el capità és l'últim en abandonar la nau.
És com la vida, no? Sempre estem, finalment, irrevocablement sols.
Molt bonica, encara que trista. La soledat en el moment de la "veritat".
saps el que no m'ha agradat avui? que el protagonista desisteix de la seva lluita. Però clar, suposo que veia clar el seu final, un final on està ben sol...
Enhorabona per aquest bloc de relats! Són fantàstics.
@Anna: I tant! Podem acabar de la pitjor manera possible! Tancats dins de 4 fustes! Sols o... amb cucs! Quin final... sempre tan tràgic!
@Gemma: El moment de la veritat... què encertat... sigui quan sigui, en vida, abans de morir, qualsevol dia...
@Judith: Naturalment no tothom lluita, hi ha que sí, hi ha que no... i fins i tot alguns lluiten i després abandonen...
@F.Soper: Benvingut i moltes gràcies! Sigues lliure de comentar el que vulguis! I recorda: La veritat no existeix, només la podem imaginar! Per tant, interpreta els textos com TU vulguis!
No ho ha perdut tot, li queda l'esperança de retrobar-se amb qui estima.
Publica un comentari a l'entrada