dilluns, 28 de febrer del 2011

De portes

Un home truca a la porta. Són les vuit del vespre. En Joel obre i l'escolta. Amb dos minuts l'home de vestit blanc en té prou. El convenç. En Joel el deixa passar; està sol a casa, sons pares han sortit a sopar a casa d'uns amics, mai fan res amb ell. Com no té amics té temps per escoltar-lo.
L'home s'asseu al sofà del saló, obre un llibre, posa la mà damunt. I xerra, xerra molt. En Joel obre els ulls i el mira amb molta atenció. Escolta tot el que diu com si demà s'hagués d'acabar el món. I en part, d'això parla el visitant. A poc a poc, en Joel es desfà i queda reduït a la mida d'una moneda. L'home l'agafa i se'l posa a la butxaca. Surt d'aquella casa i, amb el seu cotxe, marxa cap a un descampat. Allà hi ha una cabana. Dins, tot d'homes de la mida d'una moneda esperen per sopar. Arriba l'home i afegeix una moneda més. I xerra, xerra molt. I en Joel obre el cor, de bat a bat. Té el cor venut. 
Els homes-moneda sopen i després repeteixen algunes frases que els diu l'home de blanc. Surten tots fora de la cabana. I al cap d'un quart tornen a les seves cases. En Joel recupera la seva mida i entra per la porta; sons pares l'esperen preocupats. Ell no ho sap, però ha estat fora, una eternitat.

7 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, la cosa avui té tela.
Tots estem mediatitzats, tots vivim obligats per les circumstàncies. Tots som manipulats.
A veure si il·lumines una mica la cosa, perquè no veig clar tampoc què, quin fet concret (o no), t'ha inspirat.

Gemma ha dit...

La manipulació al quadrat .

Judith ha dit...

Un tema ben complicat! No és cap secret que hi ha assosacions -per anomenar-ho d'alguna manera- que capten a gent i els hi fan un rentat de cervfell, fins arribar al punt que no fan cas ni de la gent més propera. El text d'avui plasma perfectament aquesta situació fins a crear-nos una sensació d'engoixa ben peculiar!

Yves ha dit...

Anna: I tant! Ens manipulen constantment! I alguns més que d'altres. M'agrada, quan ho faig poc críptic em demanes menys claredat, quan està molt enrevessat, vols que us il·lumini, heheheheh :-)

@Gemma: !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

@Judith:l'angoixa de l'ésser humà, però no de qui pateix alguna cosa, sinó dels del seu voltant, que veuen una realitat diferent...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Perquè jo també sóc contradictòria. En qualsevol cas, jo volia sobretot saber la gènesi d'aquest relat. No sé perquè, m'ha interessat saber d'on l'havies tret en aquest cas concret. Vés per on.

Yves ha dit...

en les sectes.... :-)

Coses de Llàbiro ha dit...

Sempre és més fàcil aprofitar-se de les persones que estan "soles" si els pares haguessin patit abans potser al Joel no se l'haurien endut.