De pacients

Na Clara era la recepcionista de l'Hotel Theodor. Un hotel elegant, de cinc estrelles, on alguns dels seus hostes eren clients diaris. Com el Senyor Ernest, un doctor estranger que s'havia establert a l'habitació 355 des de feia més d'un any. Durant aquest temps ambdós havien creat una relació estreta, en la que el tacte diari havia permès algunes tardes de converses agradables; tant a la recepció com al bar de l'hotel. Res fora del normal, parlaven com dos amics, dos únics amics, ja que na Clara no tenia vida social i l'Ernest estava tot el dia visitant pacients, pel que tampoc no feia vida externa.

A poc a poc, na Clara veié en els ulls de l'Ernest un altre tipus de mirada, més profunda. I ella, per què no dir-ho, també la tingué. Sovint xerraven del dolor de migranyes que tenia ella, una excusa com una altra per trobar-se amb el doctor i anar a la seva habitació a prendre's el medicament que li subministrava. Li injectava directe en vena. Ella notava un gust suprem, deixava de sentir-se adolorida i al seu rostre es dibuixava un somriure que enlluernava la cambra. Tenia tant de gust que havia de creuar les cames i prémer fort la mà del doctor. Després es quedava adormida i, al llevar-se, marxava contenta, recollint les seves coses i sense acomiadar-se d'ell; ja que sempre s'aixecava sola. 

Na Clara s'excitava cada vespre, en veure com el doctor entrava creuant la recepció de l'hotel, amb una elegància exquisida. Li donava la clau i li recordava que tenia mal de cap. Ell li deia que pugés a l'habitació, i ella ascendia els tres pisos que hi havia entremig per arribar, mig despullada, trucar a la porta i estirar-se per deixar-se fer. El doctor acabà la seva feina a la ciutat i aconseguí un trasllat a una altra capital. Marxà, sense dir res, com si fos un dia qualsevol.

Na Clara seguí pujant a l'habitació 355, on mai no hi havia hagut ni el més mínim contacte sexual. On ni tan sols -segons ens explicà el seu company de feina, l' Amadeus- no existí mai un tal Ernest allotjat en aquell hotel. I és que, estimats lectors, na Clara havia conegut, anys fa, un elegant doctor que l'havia captivat fins al més profund sentiment del seu cor; i des d'aleshores havia anat imaginant una realitat fictícia alimentada per l'avorriment matutí de la recepció. 

Així, l'Amadeus ens ha tret de l'entrellat i ens ha situat en una realitat paral·lela en la que ell mateix és el protagonista; és recepcionista de tardes i doctor pels matins; cura dones solitàries i els dóna drogues en xeringa.