En Toni li va preguntar a la Roser si sabia per on havia de seguir, el camí que feia, per arribar al lloc on anava. La Roser no va dubtar ni un segon i, amb gran seguretat, va afirmar: “Avui el cel és blau, no provis de plantar llegums”. En Toni no sabia si allò que li deia era una pista per trobar el camí encertat, així que, abans de quedar en evidència, li donà les gràcies i seguí caminant. Quan ja portava deu minuts més per una variant de camí que no sabia si era la correcte -que ell havia escollit amb decisió, però amb desconeixença, al sentir les paraules de na Roser- , se la tornà a trobar i li preguntà altre cop el mateix.
Ella, aleshores, li comentà: “veig que avui les llegums surten també al migdia, penses seguir mirant el cel?”. En Toni, un home savi, però gens segur, no pogué seguir amb la seva fal·làcia i hagué de preguntar: “Perdona, però, per què em comentes això del cel i les llegums? Jo t’he preguntat pel camí a seguir. A cas té res a veure la teva resposta amb la meva pregunta?”. “No ho sé, m’ho hauries de dir tu”, li respongué.
En Toni es posà nerviós, es feia fosc i veia com perdia el temps, però coneixedor de la seva ignorància esperava trobar alguna cosa en les paraules de na Roser; així que continuà la conversa com pogué. “Jo? Per què ho hauria de saber? Jo no sé res, només t’he preguntat quin camí havia de seguir per arribar al lloc on vaig; però m’has contestat una cosa que no tenia res a veure”. En sentir-ho, la Roser li replicà: “Si no tenia res a veure, per què has afirmat amb el cap i has marxat?”. “Per una senzilla raó –digué en Toni-, pensava que estaves boja, i no he volgut seguir la conversa”. Unes paraules que provocaren una resposta serena i calmada per part d’ella: “I aleshores, per què tornes a parlar amb mi?”
5 comentaris:
Mira no sé si he troba't el sentit, cerc que no, però ho trobo d'una lògica aplastan. Si creu que la noia està com un llum, per que s'hi enmoina? Hauría de decidir per ell.
No fa molt que a les notícies va sortir un article on explicaven que els alumnes tenien una nota molt baixa en comprensió de textes. Però no fa falta llegir cap article per adonar-nos que a vegades quan parlem ho fem amb una paret. És trist, però hi ha gent que no sap escoltar.
Sovint ho fem això, qui més qui menys. De vegades fem coses per esma, o no escoltem prou, o caiem en les pors i en la nostra mateixa contradicció.
Pel que fa al tema que enceta la Judith, és horrible. Si no existeix una bona comprensió lectora, no existeix res.
També és molt important que tots posem en pràctica el saníssim exercici d'escoltar els altres.
@Gemma: i tant que li has trobat!
@Judith:Hi ha gent que no sap escoltar, gent que no sap parlar... la comunicació és simple, però a vegades la compliquem massa...
@Anna: Just en el blanc!
Em quedo amb la resposta que li has donat a la Judith, només canviaria que la comunicació no sempre és simple.
Publica un comentari a l'entrada