Diu el diccionari que el jejú és la segona porció de l’intestí prim. Diu el diccionari que la jota és un ball cantat popular. Diu moltes coses el diccionari, però no parla d’en Joan, ni d’en Joel, ni d’en Josep. Així com tampoc com no en parla ni de la Judit, ni de la Josefa, ni de la Jana. Tots sis no es coneixen. Tots sis són desconeguts, entre ells, i pels altres.
Passegen amb les seves jotes, sense ballar, d’un costat a un altre de la ciutat. Només es paren si l'han de fer servir. I és que la Jota és tan bona que, a vegades, sense música, sona. Un premi, un regal, un tros de menjar, qualsevol cosa és bona si la porta la jota.
I per més que cridin les gavines per sobre de la ciutat. I per més que riguin els turistes al mercat. Les jotes sempre faran més remor. Un remor silenciós, invisible. Però que colpeja amb força a la capital. Cada cop hi ha més jotes. Demà potser n’hi haurà una més.
8 comentaris:
M'he perdut :(
Visca les jotes! En volem moltes.
Gemma: avui és massa críptic... Ja ho veig...
Anna: em sembla que has visualitzat un fet ben diferent al meu... És un relat trist... Les jotes són les eines que usen els pobres per agafar coses dels contenidors... Un ferro torçat en forma de jota...
per desgràcia cada dia hi ha més rodamons al carrer. Gent que busca alguna cosa per vendre o menjar, i el més trist de tot es que no enten ni d'edats ni de sexes la pobresa...
Ai, l'he tornat a llegir, no sabia que en deien jotes d'aquests ganxos. Uf...fa por.
@Gemma: no li diuen jotes, sóc jo que he usat aquest nom, com una metàfora...
No, no ho havia entès així. No havia copsat que es tractava d'un objecte físic. Pensava que parlaves de la gent que cada cop estava més consciencidada de la misèria del món. I que els deies jotes com els podies dir una altra cosa.
Ara que he vist el que volien dir les jotes tens raó, és un relat molt trist. Que tinguem sort!
Publica un comentari a l'entrada