dijous, 20 d’octubre del 2011

De catorze


Baixo catorze escalons, giro a l'esquerra, tres més cap a baix. Descanso. Ja queda menys. Segueixo recte pensant en el que m'espera quan torni a girar a l'esquerra. I em trobo catorze escalons més. Els baixo, viro a l'esquerra i tres més cap a baix. Em sembla que estic al mateix lloc, però penso que no pot ser. Descanso. M'agrada creure que aviat acabaré. Tiro endavant fins que giro a l'esquerra altra vegada. Poso un peu rere l'altre, catorze cops, giro a l'esquerra i ho faig tres cops més. El replà sembla el mateix. Però no sé si ho és. Només em queden l'esperança i la fe. Elles em diuen que segueixi fins al final, giri a l'esquerra i baixi, altra volta, els catorze escalons que es repeteixen un i un altre cop. Després topo amb la paret, giro a l'esquerra i només em queden tres fins a l'esplanada. Cal descansar i ho faig. Cal pensar i no ho faig. No tinc forces per creure'm res. Només intento seguir endavant, girar a l'esquerra i tornar a baixar els catorze graons que em separen de l'infinit. 
Cal creure's alguna cosa, sinó res s'acaba. Cal no creure's res, sinó tot s'acaba.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Sempre endavant, encara que costi, alguna cosa bona hi haurà segur!!

Judith ha dit...

La vida no és fàcil, però per això és més interessant, no??? sempre mirem endavant com diu l'Anna!!!!

Yves ha dit...

@Onegraphicgirl:hem d'anar cegament endavant? Sempre?

@Jud:si la vida fos fàcil seria avorridísima...

Terapialiteraria ha dit...

Jo diria: Cal creure's alguna cosa, si no tot s'acaba. Cal no creure-s'ho tot, si no tot s'acaba. I això em porta a pensar: que difícil és trobar l'equilibri en la vida entre creure's alguna cosa (per tirar endavant: nosaltres podem!) i creure-s'ho tot (seré la reina del món!).

Yves ha dit...

@Teràpia: I Tant! Cal buscar l'equilibri i saber que a vegades estem a un dels costats i ens pensem que estem a l'altre... perquè tot és relatiu... La realitat no existeix, només la podem imaginar.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Però no tenim gaires opcions. O tirem endavant o ens tanquem les portes nosaltres mateixos. No hi ha sortida, mentre siguem aquí.

Coses de Llàbiro ha dit...

Millor tirar endavant tot i que de vegades va bé fer un pas enrera per agafar força.