La nit és estrellada. La lluna és plena. L'aire és fresc. I al poble és festa major. Durant uns dies els habitants d'aquest poble es multipliquen. Durant una setmana és festa gairebé cada dia: Dinars de germanor, concerts, xocolatades, balls amb orquestra, activitats per a nens, actuacions... Xerinola i alegria.
Avui és l'última nit de les festes. Està reservada al ball amb orquestra i l'escenari ja està muntat. Algunes famílies sopen reunides en una única llar, d'altres no. Però d'una cosa podeu estar segurs, tots els vilatans es vestiran de gala i sortiran a ballar quan l'orquestra comenci a tocar. I així passa. Surten tots de les seves cases, es reuneixen al pati i es mouen amunt i avall. L'alegria envaeix el poble. I més enllà. Concretament, a un quilòmetre de distància.
Al cementiri hi ha dos nínxols que s'obren; aquests es troben molt distanciats, cada un a una punta. Un cop estan oberts, sota la llum de la lluna, donen pas als seus llogaters. Són dos esquelets que van enamorar-se quan eren joves, van formar una família i, de vells, van morir agafats de la mà. Les seves famílies els van enterrar separats, odiaven el seu amor, l'envejaven profundament. Però la llum de la lluna és tan forta que ningú la pot contestar. És capaç d'obrir nínxols i revifar antics amors. Així, any rere any, ells dos surten a fer l'últim ball de festa major.
3 comentaris:
oooooooo, quin relat més maco! m'ha encantat. L'amor de veritat dura més enllà de la mort... Un text molt adient per Tot Sants. Bon cap de setmana guapo!
Això si que és una hisrória d'amor i d'absurditat. Qué guanyen els familiars enterran-l'hos separats ? A vegades tic la sensació que per Tot Sants el que ja són a l'altre món es rebolten s'enfaden... de que els serveix aquest dia si són enviats al món de l'oblid durant tot l'any ?
@Jud: a vegades no tan sols dura més enllà de la mort, sinó q comença aleshores, no? Per què s'assemblen tant les paraules amor i mort?
@Gemma: L'absurditat no té límits!
Publica un comentari a l'entrada