Quan en Roger va caure a terra, el toll d'aigua que el va rebre va sortir disparat, en forma de gotes, cap als vidres de la botiga del costat. El propietari no va sortir. Simplement es va quedar assegut al tamboret, observant com moria aquell jove a l'instant.
Al cap d'uns trenta segons, que van passar sense pena ni glòria, tan ràpids i lents com qualsevol altre període de temps; van aparèixer deu joves més. No van arribar tots de cop, sinó de forma individual i escalonada. S'empentaven. S'escridassaven. S'odiaven.
Cada un d'ells agafava el que podia. El primer es va endur el millor premi, un rellotge d'or fabricat a Suïssa. El segon va aprofitar que el primer estava ocupat traient la corretja del rellotge per adquirir una cartera amb moltes targetes i pocs bitllets. El tercer, quan va aparèixer, va observar que havia d'anar per feina i treure-li la millor peça de roba. I un per un el van deixar completament nu. El vuitè, el novè i el desè no tenien res a agafar-li i estaven molt enfadats; així que un d'ells va treure un ganivet i li va tallar el cabell. Els altres dos no es van espantar, al contrari, es van animar i van seguir amb la particular compra. Un li va treure els ulls i l'altre la llengua.
Des de la botiga, el propietari seguia mirant, impassible.
6 comentaris:
Qué dur i maladuradament "tan real "
Voltors.
@Gemma: què creus que és més dur? qui ho mira o els que arriben després?
@Anna: Volten voltors pels volts...
El que mira, és completament insensible. Els altres miren de sobre-viure.
Mare meva, quina brutalitat.
Per molt que pugui semblar cruel i fantàstic aquest episodi, hi ha molts països on està a l'ordre del dia: un jove mor, i la gent s'ho mira amb passivitat mentres els altres li roben les pertinències, que trist!
Publica un comentari a l'entrada