De trànsit

Són les onze de la nit; avui he sopat poc i m'he estirat de seguida. Estic molt cansat. Després de posar-me el pijama he restat estès cara amunt, he comptat un, dos, tres i... no he arribat al quatre; però puc comptar-lo. Puc comptar el quatre i el seguit de números més que encaminen cap a l'infinit. Puc respirar i sentir el cor com abans. Sort! Puc moure els ulls i pensar. Sort! Però no hi ha forma d'arribar al quatre, per més que el dic per dins, per més que miro la paret de davant, per més que provo d'aixecar-me i cridar en veu alta el maleït número quatre... No puc! Podria pensar que alguna ànima paranormal m'està agafant i que no la veig perquè és invisible. Podria pensar que unes ones electromagnètiques em tenen lligat i que no les sento perquè són insignificants visualment.

I per més que penso, no puc evitar pensar. Penso i penso, sense poder tancar els ulls; sense poder cloure les parpelles i dir adéu d'una vegada al cicle pictòric que tinc davant. Què m'està passant! Vull despertar, vull morir! Sé que he vingut a la vida per sentir, però si no puc participar, de què em serveix sentir? Però si no puc tocar, de què em serveix veure res?

Provo de calmar-me, respiro a fons, observo amb deteniment l'armari de la meva dreta, té les portes mig obertes; com està fosc, no el veig amb claredat, però puc intuir que hi ha algú a dins. Puc imaginar-ho. Puc veure-ho. No sé si obrirà les portes i sortirà, no sé si s'atrevirà a revelar-se; però sé que està amagat. De la meva mirada no se'n pot escapar! Hauria de moure'm, hauria de moure'm una mica per acostar-me i plantar-li cara; però no puc fer-ho. Això em posa més nerviós, no aconsegueixo calmar-me i les pulsacions, les pulsacions... Les sento! Sento el cor com em batega amb força! Per què no puc alçar-me i dirigir-me cap a l'armari? És el meu armari, la meva habitació, què hi fa allà? Qui és? Què vol? Voldria cridar i preguntar-li tot això, però no puc; la boca no em respon. Estic immobilitzat.

Si la calma no existeix, perquè el nervi regna dins meu. Si la realitat no es proclama, perquè l'ànima és viva. Si la mentida persisteix i la ficció s'imposa. On estic? Què em passa?